No hi ha refugi per als 'rohingyes aung san suu kyi': de defensora dels oprimits a negacionista del genocidi

Ara fa deu anys, vaig haver d’interpretar una Aung San Suu Kyi que persuadia els meus companys de màster perquè no la llencessin d’un hipotètic globus aerostàtic a la deriva. Es tractava d’un exercici d’argumentació en què la Premi Nobel de la Pau competia contra personatges tan diversos –i alguns de ficticis– com la Madonna, el James Bond o l’oligarca rus Oleg Deripaska per la supervivència.

Va ser fàcil salvar l’Aung San Suu Kyi d’una caiguda lliure sense paracaigudes. L’occident l’havia convertit en una heroïna. Representava llavors una icona dels drets humans i la democràcia que havia renunciat a la seua llibertat i vida privada per lluitar en contra la junta militar que havia governat Myanmar durant dècades. El 1991, el comitè dels Nobels justificava el seu premi per mostrar el seu reconeixement per totes aquelles «persones arran del món que lluiten per assolir la democràcia, la consecució dels drets humans i la conciliació ètnica per mitjans pacífics».

Dimecres de la setmana passada, la guardonada declarava davant de la Cort Internacional de Justícia de l’Haia per desestimar les acusacions de genocidi contra l’exèrcit del seu país. Es tracta de les més de 700.000 persones de la minoria ètnica rohingya, de religió musulmana, que des de finals de 2016 s’han vist forçades a fugir a Bangladesh i altres estats veïns, de les 10.000 que les investigacions de l’ONU consideren que han mort per la repressió violenta de l’exèrcit birmà i les més de 600.000 que encara viuen en condicions d’apartheid, sense accés als drets bàsics.

Hindús, jainistes, budistes, parsis... deixaran de ser migrants il·legals

L’Aung San Suu Kyi admetia que no es podia descartar que alguns membres dels serveis de defensa havien fet un ús desproporcionat de la força però demanava que l’organisme de les Nacions Unides permeti que sigui el sistema de tribunals militars birmà que jutgi qualsevol abús als drets humans. (La majoria de tribunals internacionals funcionen sota el principi de complementarietat; és a dir, només actuen si es demostra que el sistema judicial domèstic no té la capacitat o la independència per processar crims de guerra o contra la humanitat.)

Era un dia històric al Palau de la Pau de l’Haia, on normalment es resolen disputes entre estats i consultes legals referides per l’ONU. És la Cort Penal Internacional, a escassos deu minuts en bicicleta, la que té el mandat de jutjar aquests crims i que actualment investiga possibles crims contra la comunitat rohingya. Mentre oferia el seu relat sobre Myanmar, s’esvania qualsevol romanalla de la santa dels oprimits que un dia representava en l’opinió pública internacional.

El mateix dia, unes 93 persones rohingyes –la majoria nens adolescents– que van ser arrestades el passat 28 de novembre mentre intentaven fugir en barca acudien a audiència. Se’ls acusa de viatge il·lícit.

Fi a la laïcitat

La setmana passada també, el Parlament de l’Índia va aprovar l’esmena de Llei de Ciutadania. El Govern, liderat pel partit hindú-nacionalista d’ultradreta Bharatiya Janata Party (BJP), al·lega que la llei té l’objectiu de protegir minories religioses perseguides. Hindús, jainistes, budistes, parsis i cristians de l’Afganistan, el Bangladesh o el Pakistan deixaran de ser migrants il·legals i se’ls facilitarà la nacionalitat en un període de sis anys. La llei atempta contra un dels fonaments de la Constitució del país: la laïcitat. Llista amb precisió les comunitats protegides i en discrimina intencionalment els musulmans. També en discrimina emigrants de països veïns com Myanmar, Sri Lanka o el Nepal on minories musulmanes pateixen persecució per part de majories budistes o hindús.

La llei atempta contra un fonament de la Constitució: la laïcitat

Segons dades oficials, unes 40.000 persones rohingyes resideixen en l’actualitat a l’Índia. Tot i que la llei internacional prohibeix als estats de la repatriació de persones en risc de persecució, el Govern ha demanat permís a la Cort Suprema per deportar tots els musulmans rohingyes del país.

Sembla, doncs, que la setmana passada no només estava en joc la reputació d’Aung San Suu Kyi, també ho està el dret de la comunitat rohingya al refugi.

* Periodista. Viu a l’Índia, on treballa com a consultora de comunicació per a ONG i organitzacions internacionals. És de Móra d’Ebre, va estudiar Periodisme a la Universitat Rovira i Virgili i té un màster en Periodisme Internacional per la Universitat de Cardiff (Regne Unit).