Per un canvi de clima. Fugir de la crispació

Segrest de les idees i l’intercanvi. El debat del canvi climàtic ni s’ha pogut sentir enmig d’un altre soroll. El que tapa la mirada política a Espanya i Catalunya, on s’han substituït els parlaments per les cel·les i els tribunals 

26 mayo 2019 10:51 | Actualizado a 26 mayo 2019 10:54
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

«Estem davant d’un desastre mundial. Ara és el moment de parlar clar», és la frase de Greta Thunberg que l’editorial Destino ha triat per a la faixa del llibre Canviem el món. #VagaPelClima d’aquesta jove activista sueca que va començar a fer vaga davant del Parlament del seu país i que ha arrossegat en la lluita contra el canvi climàtic centenars de milers de joves arreu del planeta. Al llibre que acaba d’aparèixer en català hi ha els discursos de Thunberg, que ara té setze anys, va començar la vaga escolar pel clima l’agost de 2018, i que s’ha anat entrevistant amb diversos mandataris mundials per dir-los a la cara que els adults no ens prenem seriosament l’amenaça a la Terra. 

La Greta, que té la síndrome d’Asperger, ja és candidata al Premi Nobel de la Pau. Filla d’una cantant d’òpera, la Malena Ernman, i d’un actor, l’Svante Thunberg, té una germana petita, la Beata. Tots ells sensibilitzats i implicats en el tema del canvi climàtic, ha trencat esquemes.  

Penso en la doble cita amb les urnes d’avui i de tot el que es podria resoldre si la política recuperés el seu sentit

Si sovint ens queixem d’un jovent que només va a la seva, aquest és el cas d’una implicació global. El seu és un crit de socors directe, als diaris que no en parlen, als influencers que ho defensen tot, menys el clima, als partits i als polítics que ho ridiculitzen, a tots els qui miren cap a una altra banda.

Potser gràcies a les eleccions d’avui, les europees, però també les municipals, la veu i la crida de la Greta Thunberg ens ha arribat d’una manera més clara. Perquè és clar que ningú està fent prou per millorar la situació, per reduir les emissions, per seguir la pauta que marquen els científics. Tot i tothom ha de canviar. Com diu la Greta, agafant paraules del secretari de l’ONU, António Guterres, si no hi fem res abans del 2020 per capgirar la corba de les emissions de gasos contaminants, «el món afrontarà una amenaça existencial directa».

El debat del canvi climàtic ni s’ha pogut sentir enmig d’un altre soroll. El soroll i la fúria que tapa la mirada política a Espanya i Catalunya, on s’han substituït els parlaments i els debats polítics i propostes d’entesa per les cel·les, l’exili, les sales dels tribunals i els embargaments.

La política del curt termini només serveix per donar ales a l’escopeta de balins i al cop maldestre

Aquest és un clima que també ens ofega com a societat i que ens amenaça com a país. Aquest ofec, aquest segrest de les idees i del debat que agafa tota mena de formes i viaranys. La lamentable sessió de constitució del Congrés dels Diputats i del Senat d’aquesta setmana (fins i tot amb insults directes per al vicepresident de la cambra alta, Rafael Hernando!) i tota l’esbroncada que van rebre els presos polítics cada vegada que seguien el protocol d’acatament, ha tingut l’estocada de la suspensió de les seves funcions, fent una lectura esbiaixada i interessada de la llei. Política contaminant i contaminada del curt termini. 

On és la intel·ligència?

Pensava en les urnes d’avui mateix, de la doble cita, municipal i europea, i dels diferents desastres que es podrien resoldre si de debò la política recuperés el seu sentit i capteniment, i fugís de la crispació, de la violència que només serveix per donar ales al feixisme de barri, a l’estripada i a l’escopeta de balins, al cop maldestre. 
On és la intel·ligència? Digueu-m’ho sisplau. Una noia de setze anys estirant les orelles dels mandataris mundials, que no fan res davant la desfeta planetària. D’un problema que també ens reclama resposta individual, també la dels nostres ajuntaments i les diferents institucions que hi van vinculades com els consells comarcals i les diputacions. 

Necessitem un aire net per respirar, i necessitem un ambient clar, on la política faci la seva feina i on els jutges abandonin la farsa.

Periodista. Dirigeix i presenta ‘Més24’ (TV3) i col·labora a Catalunya Ràdio, on fa el programa ‘Líquids’ i n’havia fet altres com ‘L’oracle’. Va començar a Ràdio Salou i va ser promotor de Canal Reus TV. 

Comentarios
Multimedia Diari