Què fem amb la N-340?

Durant 17 anys he estat fent uns 100 km diaris, la majoria circulant per la fatídica N-340, una via sense grans dificultats ni revolts pronunciats, i ara sense semàfors. Penso que amb una bona conducció s’evitarien la majoria d’accidents, i veient alguns comportaments és estrany que no n’hi hagin més, gairebé tots per avançaments perillosos. Cal dir que alguns dels morts que es comptabilitzen són per causes que no tenen res a veure amb l’estat de la via, com algun atropellament. Però és cert que un de cada quatre vehicles són camions d’alt tonatge, una autèntica desmesura. La pròpia Abertis, concessionària de l’autopista, va oferir desviar el trànsit pesant i establir bonificacions a la població local, però Foment va fer mutisme. Alguns reclamen construir una altra via ràpida al costat de la existent, tot i que el Ministeri ha anunciat que no es renovarà la concessió de l’AP-7, així que el 2019 serà gratuïta, i com bé diu el batlle d’Amposta «la falta de planificació del govern va preveure una autovia i una autopista paral·leles i ara s’ha adonat que no hi ha recursos». Germà Bel, expert en infraestructures i fill d’Alcanar, apunta que «des del punt de vista tècnic no necessitem més carrils, amb una autopista de peatge amb espai sobrer no caldria una altra autopista». Segons els experts, el que caldria (i més barat!) és no desdoblar la nacional, ampliar l’actual AP-7 amb un tercer carril i llevar-li el peatge, apostant pel transport de mercaderies per tren. I és que afegir a l’antiga N-340, l’actual N-340, la via de ferrocarril, la línia del TGV i l’AP-7 una altra autopista és surrealista, irracional, destructor i inèdit a Europa. Concentrem energies en no caure als mateixos errors del passat i lluitar contra els greuges històrics amb visió de futur, potenciant la nostra diferència que ens fa atractius i demostrant per què som Reserva de la Biosfera.

Jordi Buxonat i Abellan

(El Perelló)