Totes les cartes del dia

Aposta pel Carnaval més que mai

Llegeixo amb sorpresa els discursos triomfalistes referits al Carnaval de Tarragona d’alguns polítics del nostre govern municipal. M’encanta el Carnaval. Ho trobo terapèutic, intel·ligent. M’agrada disfressar-me en aquestes dates, tot i que em fa una mica de vergonya anar pel carrer disfressat jo sol, m’agrada que hi hagi més babaus grotescos com jo, encara que no siguem gaires.

Fa uns vint anys, els aficionats al Carnaval xalàvem bastant a la nostra ciutat. Sense ser multitudinari (tampoc cal), érem un bon grapat de ciutadans fent el tonto. Hi havia un programa complex i ben farcit d’activitats divertides i participatives. Podeu revisar els antics programes: des de diumenge anterior, dijous, divendres, dissabte, diumenge, dilluns, dimarts. Jo em disfressava tots aquests dies, cada dia diferent amb el primer que em trobava per casa (allò sí que era glamur). Amb el temps, hem assistit a la subtil domesticació o assassinat de la festa més ‘vacil·lona’ que hem tingut a la nostra ciutat, cada any hem perdut un llençol.

Per això, quan sento dir que el Carnaval tarragoní és important, em quedo una mica perplex. Valoro l’associacionisme i el superesforç de les colles que surten actualment (felicitats, és molt maco). Però Carnaval no és només això. L’Ajuntament, evidentment, no estableix el que faran els particulars, però sí que pot afavorir tendències o matar-les. I cada cop veig menys gent amb disfressa pel carrer. Els polítics diuen que hem de sortir a fora per valorar el nostre Carnaval. Vaig a Vilanova, a Reus mateix, i gaudeixo de places i carrers plens gent disfressada, ‘catxonda’ i amb iniciativa. A Tarragona, als nostres gestors des del consistori, sembla que aquesta manera d’entendre el Carnaval no els agrada.

Potser pensen que és millor tenir gent només mirant darrere de les tanques o al teatre, potser pel que sigui volen gent grisa, acrítica, sense humor. Si us plau, respectables autoritats, ajudeu-nos, almenys deixeu-nos, lluir, sortir de la grisor uns dies.

Però no. Al mig del ball de dimarts de Carnaval, l’Enterrament de la sardina, la diada més important als carnavals de tot arreu, toquen les campanes i entrem sense anestèsia a la Setmana Santa. Això sí que us agrada, oi?

Pep Gómez

(Tarragona)

És hora de protegir el Monument

Des de l’Associació Tortosins pel Monument celebrem la sentència del jutjat que obliga l’Ajuntament de Tortosa a fer un catàleg dels vestigis de la Guerra Civil. A pesar que el Monument ja forma part del Patrimoni Arquitectònic i Cultural de Catalunya, aquesta catalogació ens obre la porta a blindar-lo amb la protecció de la Llei de Memòria Històrica. Concretament, gràcies a l’article 15.2 d’aquesta llei que no preveu la retirada d’aquells objectes on «hi concorrin raons artístiques, arquitectòniques o artístico-religioses».

I en el cas del nostre Monument –el segon més alt de Catalunya, amb unes característiques i peculiaritats que el fan singular arreu del territori nacional i amb la firma d’un dels escultors més importants del segle XX al nostre país–, les raons per protegir-lo, davant d’una minoria que desacreditant el sentit i voluntat de tot un poble que vol imposar el seu pensament basat en l’odi i el revengisme, són més que evidents.

En segon lloc, celebrem que l’Ajuntament de Tortosa hagi optat per donar compliment a allò que estableix la sentència però sense donar l’esquena a la voluntat popular emanada de les urnes a la consulta vinculant. I ens oferim un cop més per col·laborar i donar així implementació de les actuacions necessàries per tal que la reinterpretació del monument en favor de la pau sigui una realitat durant aquest mandat.

I ja per acabar, volem expressar la nostra preocupació per les declaracions realitzades pel primer tinent d’alcalde, Josep Monclús, respecte a les actuacions que ha d’emprendre l’Ajuntament de Tortosa i demanem que treballi en la línia que ha expressat l’Ajuntament en el seu comunicat oficial.

Jaume Solé Purcalla

(President de l’Associació

Tortosins pel Monument)