Tòxics i pseudotòxics consells pràctics des de l’experiència

S’inoculen a poc a poc, et van envaint i conquerint la teva essència. No t’adones de la seva toxicitat. Potser mai en seràs conscient, i en el millor dels casos, quan te n’adonis probablement ja hauran malmès la teva autoconfiança, les teves relacions personals i/o professionals i/o familiars i han aconseguit convertir-te en un ésser depenent emocionalment.

Si no has tingut mai un tòxic a la teva vida és molt difícil d’entendre com una persona amb les capacitats mentals dins dels paràmetres que es consideren normals, pot deixar-se manipular fins al punt de renunciar a la pròpia vida i personalitat. I no tan sols això, que ja és trist i lamentable, el pitjor és que sovint es fa tot el possible per minimitzar l’impacte que tenen sobre tu i justifiques les seves actuacions.

Tergiversen la realitat i viuen en un món ideal que només existeix dins del seu cap

No sóc psiquiatra ni psicòloga, per tant la meva opinió no pretén fer càtedra, però sí que tinc, malauradament, llarga experiència en tractar amb persones tòxiques i pseudotòxiques, és a dir, també manipuladors emocionals que intenten inocular-te el seu verí tòxic, però es troben amb un sistema immunològic prou fort i en alerta que bloqueja la seva entrada.

Hi ha diferents estudis i escrits que defineixen els trets essencials de les persones tòxiques. Els classifiquen, els categoritzen i fins i tot et diuen com detectar-los i proporcionen eines per minimitzar el seu impacte. Però, sincerament, aquestes guies crec que són molt interessants en l’àmbit informatiu, però que serveixen de ben poc quan es creua un tòxic a la teva vida.

Te’ls pots trobar en tots els àmbits vitals, des de la família, els amics, a la feina i per la meva experiència puc afirmar que tenen trets comuns.

Són mentiders professionals i experts en «donar la volta» a qualsevol situació que els vagi en contra. Tergiversen la realitat i viuen en un món ideal que només existeix dins del seu cap. Qui no combrega amb els tòxics són els seus enemics i, és clar, les persones tòxiques mai se senten culpables ni responsables de res. La culpa sempre la té l’altre.

Són egocentristes i narcisistes, els encanta ser el centre d’atenció i necessiten tenir permanentment una cohort al seu voltant que els rigui totes les gràcies.

Utilitzen l’aïllament per manipular-te més a gust. O bé a través de criticar la víctima al seu entorn o bé criticant permanentment l’entorn de la víctima.

Són vampirs emocionals, demolidors i letals i no afluixen mai, al contrari, si poden cada dia ofeguen una miqueta més. Per a ells la víctima no és una persona, és una cosa d’un sol ús.

Però tot això ho fan amb molta seducció i encant. Saben què han de fer i dir per agradar als altres i fer-los sentir confiats.

Les persones tòxiques mai se senten culpables de res. La culpa sempre la té l’altre

Tinc un dubte que no sé si mai algú me’l podrà resoldre. Les persones tòxiques són conscients que ho són i per tant se les podria qualificar de persones malvades que només fan mal o bé no són conscients de la seva personalitat manipuladora i per tant són persones amb una patologia que cal tractar? I si fos així... Hi ha tractament eficaç per a les persones tòxiques?

Com que de moment no he trobat ningú que m’ho pugui aclarir, crec que el millor que es pot fer quan detectes que un tòxic vol entrar a la teva vida és activar el sistema immunològic per bloquejar l’entrada. I si ja estàs inoculat pel tòxic, i tens la sort d’adonar-te’n, el millor és fugir per cames i, sobretot, no mirar enrere.

 

* Periodista. Vinculada als serveis informatius de TV3, ha presentat el ‘324 comarques’ i l’espai ‘L’Entrevista’ del 324 i ha participar al programa ‘Els matins’. Fa 
classes a la Universitat Autònoma de Barcelona.