Cap a on anem

Mantenir la curiositat per aprendre és el millor estímul per albirar d’on venim, on som, i quí mana en el tauler internacional. Per saber cap a on anem, però, a més cal entendre opinions d’experts en geoestratègia política, perquè el binomi economia/política és la causa de quasi tot el que passa al món. Els períodes de guerra i de pau els pot determinar l’obsessió d’un dèspota.

No és estrany, doncs, que a la tercera dècada del segle XXI Ucraïna estigui en guerra. A només 2.400 quilòmetres de Tarragona, com saben els turistes ucraïnesos atrapats a Coma-ruga. Ull viu, doncs, perquè el que passa arreu ens incumbeix i ens afecta tant als sentiments com a l’economia.

Escoltant una entrevista a Josep Piqué (programa FAQS de TV3) sobre la invasió de Rússia a Ucraïna, l’exministre va demostrar la seva expertesa en matèria de política internacional.

Entre els tertulians hi havia l’exambaixador d’Espanya a Rússia, Eugeni Bregolat, que explicant el desmantellament de l’antiga Unió Soviètica va deixar anar que l’OTAN no havia complert la paraula donada de no incorporar els antics països soviètics.

Piqué, però, amb contundència i claredat va precisar que el causant del conflicte actual només és Putin, que amb cinisme ha enganyat molt a delegats europeus i menys al president nord-americà que ha encertat les seves intencions.

Biden ha fet pública la intenció de moviments militars russos per tal d’envair Ucraïna. Molta gent ho veia una exageració, i alguns opinaven que era una estratègia de Biden per fer pujar la intencionalitat de vot a les pròximes eleccions a presidència.

Però els fets han demostrat que els EUA d’Amèrica tenen potents serveis d’intel·ligència, amb espies tecnològics i amb espies de peus a terra, que vigilen constantment per obtenir informació creïble.

De ‘serveis secrets’ eficaços potser només queda la CIA dels EUA, l’MI6 del Regne Unit, El Mossad d’Israel, i l’ISI de Pakistan; ja que la FSB (Front-Side Bus), que és el servei federal que supleix l’antic KGB soviètica, té pocs recursos i estructura; el MSS xinès depèn del partit comunista, no del govern, i està en fase de creixement; i a la Unió Europea (UE) funciona INTCEN i EUROPOL, que més que espiar a altres té per missió prevenir riscos i amenaces que afectin la seguretat ciutadana de la UE.

Està ben clar el que va avançar el visionari John Naisbitt a Megatrends (Ten New Directions Transforming Our Lives, 1982): «el poder mundial el controlarà qui tingui la millor Armada Marítima per a dominar mars i oceans, i que tingui els millors serveis d’espionatge».

Ara com ara els nord-americans tenen la millor Armada i els millors serveis secrets; Rússia (Putin) pateix l’obsessió de recuperar els territoris de l’antiga Unió Soviètica; Xina espia perquè vol recuperar el Tibet i Taiwan, però mai té pressa i el seu principal interès és dominar l’alta tecnologia cibernètica a tot el món; i la nostra Unió Europea, encara ha d’avançar molt per aconseguir liderar una decidida harmonització de criteris en temes essencials per a la ciutadania que agrupa, com ara la gestió d’emergències en matèria de salut.

Encara ara circula la pregunta: quan liquidarem el virus de la pandèmia? Fa uns 66 milions d’anys (no sé com ho compten) a la península mexicana de Yucatán va esclatar un gran meteorit de més de deu quilòmetres de diàmetre.

Les conseqüències de l’impacte van canviar les condicions de vida al planeta Terra. Les bèsties més poderoses i grans (dinosaures) van desaparèixer.

Bacteris i virus, però, encara hi són. Els virus no són éssers vius, són trossos ultramicroscòpics de codi genètic (ADN o ARN) envoltats de proteïnes i que necessiten un hoste viu per a poder subsistir.

Si aquell desastre no va poder liquidar els virus, que punyetes hem de fer els éssers humans d’un segle XXI que encara està a les beceroles de la sinergia política i ningú es posa d’acord per a poder respondre amb més eficàcia les emergències de salut.

És clar que s’han fet molts esforços i està clar que sense les vacunes molt pitjor haurien estat els resultats de la pandèmia, però ara com ara el comportament humà més aviat afavoreix la persistència i mutació de virus.

La mateixa família de coronavirus causant de la pandèmia COVID-19, té capacitat per a generar noves soques i mutar cap a virus encara més malignes. Sabent això, seria conseqüent, lògic, racional, intel·ligent, exigible, que s’establissin acords per considerar prioritària la preparació mundial davant una nova emergència. Però no.

Ni podem fer cas a mals àugurs inventats per pessimistes irredempts, ni ens interessa fer cas a cants de sirena d’optimistes al servei de qui els paga, o a ‘savis’ mediàtics amb currículums caducats. A qui hem de creure, doncs? El Sol és vida o és mort, depèn de la dosi.

La salut també depèn de la dosi d’intel·ligència col·lectiva que faci possible governs ben preparats, no pas amb l’obsessió per aconseguir la seva continuïtat en el càrrec, sinó per a solucionar els problemes essencials de la gent, millorant la qualitat de vida. Només així poden recuperar confiança i credibilitat per poder-los creure quan ens diuen cap a on anem. Qui declari guerra que vagi a trinxeres!