El 'pare' de la Font del Centenari

Estudia al Col·legi dels Germans de la Salle, fent el batxillerat, i posteriorment estudià a l’estrenada Escola Taller d’Art de Tarragona. El 1936 ingressa a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona i cursà la carrera d’arquitecte tècnic. Esclata la revolta. L’any 1938 és mobilitzat amb la lleva del biberó del bàndol republicà a la caserna de la Rambla Vella. Va destinat al Parc Samà, després és portat a Vinaròs, i posteriorment destinat a Calaf a Enginyers Sapadors. Fa de tot, pons, trinxeres i carreteres fent cap a Tarragona. Comença la retirada de Catalunya arribant fins a Camprodon i marxa cap a França.

El 1941 és del Nàutic de Tarragona i esdevé membre de la Junta Directiva. El 1947 és a la Federació d’Aparelladors d’Arquitectura i del Col·legi de Catalunya, passant després al Ministerio de la Vivenda. El 1954 és tècnic municipal amb projectes com la Font del Centenari, l’avinguda Lluís Companys, la urbanització del Portal del Carro, el Pla de Palau, c/ Jaume I, etc.

El 1962 és professor de Tecnologia de la Universitat Laboral, posteriorment professor de dibuix lineal de l’Escola de Mestria Industrial Comte de Rius i esdevé secretari del col·legi professional. El 1975, Costa i Sarsanedas és el president del Sindicat de la Construcció de Tarragona, com a mestre l’obres empresari. El seu tarragonisme és notori, formant part també del Club de Tennis. Construeix escoles, instituts, carreteres i altres obres com a arquitecte tècnic. De 1970 a 1976 ocupa la presidència dels antics Alumnes la Salle. Durant un temps va ser de la Junta Parroquial de Sant Francesc. El 1990 forma part de Schola Cantorum dels Amics de la Catedral i fa articles d’opinió al Diari de Tarragona.