La dignitat de la tieta

Dimarts passat, es va viure a l’Antiga Audiència de Tarragona un acte de reparació moral de les víctimes del franquisme. Deu víctimes, familiars i directes, de la Guerra Civil van donar el seu emotiu testimoni que va recollir el Diari en una crònica de Norián Muñoz. Dijous vaig viure a Lleida personalment un acte, també molt emotiu, de memòria democràtica. En un ple extraordinari, la Diputació va aprovar per unanimitat la rehabilitació dels treballadors represaliats a l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Lleida, l’abril de 1938. Encarnació Mòdol Marí va ser una de les 537 persones treballadores de la Diputació de Lleida que van ser depurades pel règim franquista. Encarnació Mòdol era auxiliar interina dels serveis domèstics de la Casa d’Acolliment. Cobrava 4.000 pessetes a l’any. Fou acomiadada sense cap expedient previ. Encarnació Mòdol era tia-àvia meva, germana del meu avi Josep Mòdol, que era de Joventut Republicana. Per aquí plora la criatura. A casa mai se’n va parlar. M’he assabentat que la tieta Encarnació fou depurada pel franquisme per la investigació que ha dirigit la cap del Servei d’Arxius de la Diputació, Teresa Ibars. Fa uns anys, quan treballava al Govern Civil com a cap de premsa, em vaig assabentar pel llavors governador, Antoni Pallarés, que al padrí Mòdol li havien confiscat durant el franquisme la botiga de venda de pa que tenia al carrer Major. Tampoc no se’n va parlar mai a casa. Aquests dies, 50 anys després de la mort de Franco, s’ha celebrat el mig segle de la transició democràtica. Una transició que, ben bé, comença ara quan ens hem tret de sobre la llosa de silenci que ens emmordassava.