A la Rússia de Gorbatxov

Teníem els bitllets i les maletes a punt per marxar cap a Moscou, quan arriba la notícia de l’intent de cop d’estat contra el president Mikhaïl Gorbatxov. Què fem? El consolat ratificava la invitació i el vol. A Moscou falta gent! Només arribar a la capital russa ja vam poder comprovar la dificultat de la transició impulsada per Gorbatxov. Moscou estava a les fosques. Una gran apagada havia deixat gran part de la ciutat sense electricitat. Vam haver de pujar a peu amb les maletes i amb llanternes fins al pis vintè d’un dels hotels que s’havien fet per als Jocs Olímpics.

La neteja dels lavabos es feia amb cendra i grava. Era habitual haver d’empènyer per arrencar els taxis. El marit de la traductora era metge, però havia de guanyar-se la vida fent de paleta. De dia no deixaven entrar a la Plaça Roja amb shorts, però, a la nit, la tomba de Lenin era plena de prostitutes que oferien els seus serveis. Dos matalots de policia secreta em van engalzar en un carreró per haver pagat la compra d’unes matrioixques amb dòlars. El passaport espanyol em va salvar la pell. Tot eren senyals que la democratització de l’antiga URSS quedava molt lluny, com ha quedat demostrat.