El paper ajuda a reflexionar

Va arribar el nou segle i el paper encara era viu. Negroponte, aprofitant la investidura com a doctor honoris causa per la Universitat Camilo José Cela, va renovar el seu vaticini: «En poc temps, cap al 2015, la premsa escrita no existirà». Tampoc ho va endevinar.

Aquesta és una anècdota que recull el Dossier del diari Ara per demostrar que el paper imprès té uns avantatges que la digitalització no pot suplantar. El mateix treball, publica el testimoni de la cap de debats del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Elisabet Goula, que afirma que «els avantatges del digital són evidents: l’accés infinit a la informació, l’amplificació en formes i branques del coneixement... però com va dir l’historiador Roger Sartier, la lectura virtual és sempre fragmentària, només el llibre permet comprovar la totalitat de l’obra».

A més, centenars d’estudis demostren que el suport de la informació en paper permet absorbir el contingut amb més profunditat, millora la comprensió, el record i la reflexió crítica». El debat superficial, l’atac sobtat amb paraules limitades expliquen en gran part els mals que pateix la nostra societat. Hem perdut els papers.

PD: Benvingut el retorn de la Capona.