L’ús del diari ‘a posteriori’

Internet havia de ser la puntilla dels diaris, sobretot quan les mateixes empreses editores difonen els continguts per mitjans digitals. Encara s’anuncia una nova amenaça terrible: el metavers, que permetrà no només conèixer les notícies, sinó viure-les com si estiguéssim al lloc dels fets. Malgrat tot, insisteixo que el paper és un invent immortal, com la roda o el llit. Encara més quan tots els indicis auguren que cal reciclar per salvar el Planeta.

Als anys trenta del segle passat, el pintor Sorolla es va indignar perquè en el millor hotel de Salamanca posaven paper de diaris als vàters. Miguel de Unamuno, a partir d’aquesta queixa de Sorolla, va escriure una Carta al amigo periodista Ortega y Gasset en la qual reflexionava sobre les diferències entre periodistes i escriptors. Unamuno recordava a Ortega el que l’escriptor en deia «final a posteriori» dels articles periodístics. Un final que, en canvi, no estava reservat a cap llibre «por poco valioso que fuese».

Unamuro ho escrivia literàriament: «¡Y pensar, amigo mío periodista, que estos nuestros escritos volátiles irán, como las hojas secas en otoño, a podrirse, olvidados en el suelo de bosque!...».