Sentència no gens salomònica

El savi Salomó fa fallar que es partís per la meitat el nadó que es disputaven dues dones i de forma immediata va saber que la veritable mare era la que va demanar que es donés l’infant a la seva contrària. Menys conegut és el cas de Tomàs Moro, que per resoldre la disputa per la propietat d’un gos entre la seva pròpia esposa i una indigent, va fer posar en els extrems de la sala les dues dones i demanà que cridessin el gos.

El mateix quisso va aclarir el litigi a favor de la indigent. En ambdós casos, hi va haver un guanyador i un perdedor. Per tant, no seria correcte qualificar de salomònica la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre les euroordres contra els líders independentistes perquè totes les parts es consideren guanyadores. La sentència del TJUE no és salomònica, és miraculosa. Per saber el desenllaç final del cas haurem d’esperar que es reactivin les euroordres per part del Suprem i que de l’altre costat es pugui demostrar la falta de tutela judicial d’un «grup objectivament identificable», és a dir, dels independentistes. Fugint del born com el TJUE, només dic que aquí m’agradaria veure el savi Salomó i Tomàs Moro.