Formació Professional Dual. Sí?

Inspector emèrit d’Educació i FP. Catedràtic. Químic i pedagog. Assessor científic en Educació i Formació. Expert en gestió estratègica i innovació.

La Formació Professional Dual (FP-Dual) és una modalitat de formació en alternança, que apliquen els països de la UE des de fa dècades –essent Alemanya el seu paradigma– i a Espanya des de fa pocs anys; està basada en la participació activa dels centres de FP i les empreses en el procés d’aprenentatge de l’estudiant, sent més pràctica per l’experiència obtinguda al Centre de Treball.

Amb l’FP-Dual emergeix un nou rol de l’FP educativa, el de l’empresa formadora que va més enllà d’oferir pràctiques, doncs realitza la formació amb la tutorització i avaluació de l’alumne/a –aprenent/a. Aquesta formació s’organitza i es desenvolupa entre el centre educatiu i les empreses, obrint una via de relació flexible, formalitzada pen un conveni entre els dos actors de la formació i l’estudiant.

Els avantatges d’aquesta modalitat són extensibles a tothom implicat en el sistema i a curt termini a la societat, atès que: Facilita a l’estudiant el tenir un contacte real amb la feina, aprenent en una activitat laboral i en l’adquisició d’hàbits professionals.

Promou una integració de la teoria i la pràctica, potenciant l’entrenament dins un model dinàmic i versàtil. Permet a l’empresa una connexió directa amb els joves, que comptaran amb una formació capaç de donar resposta als requeriments laborals.

Facilita el contacte del professorat dels centres amb el personal (tutor/a) de les empreses vinculades, en fer el seguiment de l’aprenentatge de l’alumne/a en interrelació directa, actualitzant els continguts curriculars dels CFP’s que s’imparteixen. Fomenta la inserció laboral dels estudiants que realitzen el procés d’aprenentatge amb èxit.

La FP Dual implica un mínim del 25% de les hores de formació del títol (2.000 hores) a l’empresa, la proporció de les quals es pot incrementar en funció de cada mòdul professional, de l’especialitat i l’empresa.

La planificació dels dos cursos d’aquesta estructura acadèmica neix en aquest format amb la dedicació horària lectiva més ample a l’empresa i el caràcter participatiu de d’ambdues parts. Aquesta modalitat, a hores d’ara, ha tingut més recorregut en l’àmbit educatiu que en el laboral, limitat a un percentatge estadístic només de +/- 4% del total de l’alumnat i amb un petit increment anual. El seu reforçament suscita reptes per consolidar aquets ensenyaments professionalitzadors de manera homogènia i generalitzada.

L’impuls del benestar social i la competitivitat del món productiu es fonamenta en la FP, una eina bàsica en el procés de canvi constant de la societat i element indispensable per fer front a les conseqüències de la desocupació actual.

Per a què l’efecte sigui l’adequat, cal establir en l’imaginari col·lectiu la comprensió del paper que desenvolupa i la seva potencialitat en els àmbits indicats. Aquests estudis s’han d’organitzar amb la visió d’un ‘tot’ i no com la suma de les seves parts, en un context on conflueix la formació i el treball.

No poden ser entesos com dos subsistemes, el de la FP Inicial i el de la FP Ocupacional, sinó com un sistema únic i integrat, atenent la seva finalitat. Ha de respondre al país que està superant la crisi, envellit i en canvis constants. És clau en adaptar-se als reptes plantejats per l’economia i la innovació tecnològica (automatització, logística, digital...).

Ha de posicionar-se com un canalitzador de professionals. Afrontar el repte demogràfic és important, la població entre 15-19 anys augmentarà a curt termini, però disminuirà a posteriori. S’ha d’impulsar i ampliar la Formació Professional per a l’Ocupació, que permeti a les persones d’adquirir noves competències, potenciant la desocupació mitjançant els Certificats de Professionalitat, els quals faciliten l’accés al treball.

Cal millorar l’eficiència d’aquests estudis: en innovació metodològica, tecnològica i organitzativa per a preparar els ciutadans/es a afrontar els reptes que es plantegen ara i a mig termini, per la quarta revolució industrial, l’economia verda i la producció sostenible.

En aquest sentit, els centres de FP pioners, d’excel·lència, han d’actuar com a referents de la resta de centres, compartint els seus avenços i aprenentatges en espais específics. Conjuntament amb la implicació empresarial, per adaptar metodologies didàctiques que facilitin el compromís dels estudiants en el seu rendiment acadèmic i finalització dels estudis.

Invertir en la millora dels equipaments i recursos didàctics globals, la transferència de tecnologia aplicada a les empreses petites ( PIMES), fomentant l’FP-Dual ‘posant en pràctica’ models híbrids d’alternança eficaços.

Molt important disposar d’una plataforma configurada per entitats privades i públiques que registri dades i evidències, amb sistemes d’informació i d’avaluació sobre el sistema d’FP i facilitin l’anàlisi i la presa de decisions, la planificació i el foment de la percepció de l’avenç de la FP a nivell social i com alternativa formativa amb valor afegit d’èxit.

La FP-Dual actual identifica favorablement la motivació de l’alumnat i del professorat implicat i, la creació d’ocupació laboral de qualitat. El moment present i propers són favorables pel món productiu, paràmetres que s’interpreten com efectius per quest model formatiu.

Al març de l’any 2022, es publicà la Ley Orgànica 3 de Formación Profesional, establint, entre d’altres, un Sistema Integrat, amb coherència de totes les modalitats de formació (graus A,B,C, D i E) i la projecció del prestigi social i d’èxit laboral que es mereix.

Amb l’objectiu, gens fàcil, d’aconseguir al nostre país que tota la FP sigui Dual al 100% (referència d’Alemanya: +/- 35% de FP-Dual). D’aquesta Ley només s’ha publicat el R.D.278 el 14/04/2023, que estableix el calendari d’aplicació, del setembre de 2023 al 2025-26. En conseqüència, la reglamentació no està publicada i la FP- Dual actual es regirà per la legislació anterior a la Ley, cosa que no suposa a hores d’ara la manca d’efectivitat d’aquests ensenyaments, atès que les lleis i reglaments no derogats ja la contemplen per a la seva organització i gestió.

S’han de tenir en compte les accions polítiques i legislatives, en ser importants, però no suficients, perquè les ocupacions laborals i la gestió formativa no es creen per ‘decret’ dels governants, sinó pels centres i les empreses d’èxit, formades per professionals excel·lents.

Les evidències indiquen que la FP-Dual pot gestar el ‘contracte social’ necessari per a formar adientment , crear ocupacions adequades a la realitat professional i potenciar el món productiu en el context territorial. Són els eixos de la cohesió social que poden generar dinàmiques efectives i sostenibles.

Aquesta temàtica, una de les més importants pel país, està argumentada per informes del C.E.S., Bankia Dualiza, OECD, Homs..., Plan de Modernitzación de la FP del Gobierno Espanyol i, la Ley O3 sense desenvolupar. La conclusió és de sentit comú, la FP-Dual: Sí.

«Los ejemplos son diez veces más útiles que los preceptos».