La setmana passada, el grup ImpulsCatSud i el Col·legi de metges de Tarragona em van convidar a moderar una taula d’experts sobre salut i benestar social. Hi participaven representants de diferents agents d’aquest sector. L’objectiu era reflexionar sobre l’evolució que haurien de seguir el Sistema sanitari i els Serveis socials.
Josep Maria Sabaté, economista i bon coneixedor del sistema, va fer la introducció per centrar el debat i va recordar:
Que, malgrat ser un país petit, tenim dins de l’administració pública cinc nivells directes de serveis a les persones: Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, Generalitat, i Govern de l’Estat, i un d’indirecte, l’Administració Europea. Sort en tenim de comptar amb el tercer sector que cobreix mancances de les administracions en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social.
Que la pandèmia ens ha mostrat les fragilitats del nostre sistema en quant a protecció social i a salut.
Que la xarxa hospitalària suporta una gran pressió assistencial per la falta de recursos i de professionals a l’Atenció Primària. La dotació pressupostària es va reduir en un 13%, entre 2010 i 2020, dada que explica el dèficit que estem patint. Poca inversió en Salut Pública.
Que el règim laboral de la funció pública és poc eficient a l’hora de potenciar equips professionals compromesos amb les organitzacions. La fugida d’usuaris del sector públic al privat és una realitat. L’any 2021 un 33% de la població tenia doble cobertura.
Que hi ha una manca de voluntat per a utilitzar tots els recursos i agents sanitaris. Tenim, per exemple, 3000 oficines de farmàcia amb professionals suficientment preparats per poder assumir un paper més actiu en salut comunitària.
La xarxa hospitalària suporta una gran pressió assistencial per la falta de recursos i de professionals a l’Atenció Primària. La dotació pressupostària es va reduir en un 13%, entre 2010 i 2020
Que no tenim ni estem preparant els equipaments sanitaris i socials que fan falta per atendre les persones grans.
Que no té sentit que en una àrea de 25 Km2 tinguem cinc hospitals d’alta tecnologia els quals, sovint, decideixen ells sols el futur de la resta.
Que les inversions en Salut al Camp de Tarragona, per càpita, són inferiors a les de la mitjana catalana i encara ho són més a les Terres de l’Ebre. El departament de salut ho justifica per l’activitat que realitzen aquests cinc hospitals per als habitants de les dues regions sanitàries de la CatalunyaSud.
La discussió del grup es va centrar a superar les fragilitats del territori i els ponents van estar d’acord en la necessitat de:
Assegurar que els criteris de les prestacions sanitàries i socials es basin en l’equitat, la qualitat, la proximitat al domicili i la sostenibilitat.
Reclamar uns criteris clars i públics a l’hora de l’adjudicació de recursos
Potenciar l’Atenció primària i la Salut pública.
Millorar la integració de tots els agents públics i privats de les dues regions sanitàries per augmentar la competitivitat i disminuir la necessitat de desplaçaments fora del territori.
Potenciar la investigació biomèdica al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre en el marc de L’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV). Aglutinar i gestionar la investigació i la innovació al territori facilitarà la captació i retenció de talents.
La majoria de ponents visualitzaven les dues regions sanitàries, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre i també la URV com una “Regió de Coneixement” (forma organitzativa recomanada per la Comunitat Europea) el que és sinònim d’adjudicació de recursos i capacitat per planificar i decidir des del territori. Això necessita la participació de la ciutadania i tenir líders polítics competents, que dialoguin i siguin capaços de dissenyar i pactar l’imprescindible canvi organitzatiu.
Ens fa falta i ens el mereixem!
