Formació i transformació

Vivim una època de canvis importants per l’impacte profund en l’entorn econòmic, social i empresarial i, en la generació d’ocupació què obliga a l’actualització permanent de les competències professionals. Des de l’inici del s. XXI s’han produït una sèrie de ‘transformacions’, no viscudes abans al llarg de tota la humanitat, per l’aparició d’esdeveniments ara anomenats ‘disruptius’ què indiquen l’assumpció d’un canvi d’època. Es percep que vivim en un món inestable i fràgil, que fa emergir l’ansietat al nostre voltant i es fa difícil comprendre’l. En sociologia política es conceptualitza com: un sistema no lineal, asimètric i líquid (conceptes difícils d’interpretar correctament).

Així mateix, els canvis que es produeixen són molt ràpids, incerts i incomprensibles, no fàcils d’assimilar perquè en aquest ‘fenomen’ intervenen components que afecten a un món configurat per la complexitat. D’entre els quals s’aprecien: la globalització que ha afectat i afectarà intensament al sector econòmic i al treball per temes de competitivitat; els canvis demogràfics suportats per les societats de molts països en molt aspectes; el context geopolític, dominat per l’economia política de les grans corporacions responsables de la generació de conflictes i guerres; la degeneració del clima amb els canvis que ja són palesos, interessant a l’energia i l’economia; la presència, per ‘quedar-se’, de les anomenades ‘noves tecnologies’, les de la Intel·ligència artificial (I.A), la biotecnologia en tots els seus vessants i l’automatització, l’aplicació de nous materials, l’electrònica, el teletreball... D’aquests , els que més impacte directe produeixen són els de la digitalització i la connectivitat. En l’imaginari col·lectiu s’ha establert el quadre: tot es connectarà, es digitalitzarà, canviarà molt ràpidament i ens serà molt difícil adaptar-nos de manera coherent amb la realitat futura.

Aquestes transformacions repercuteixen intensament, en primer lloc, al context del món productiu i dels serveis (empreses i Administració), canviant els paràmetres de la competitivitat i de l’organització professional, de la creació d’ocupació, dels hàbits de consum i en la relació interpersonal. Apreciant que el benestar social és la premissa fonamental per a viure en harmonia i amb les necessitats bàsiques cobertes, no es pot obviar la importància del món productiu, visualitzat en les empreses, quant la producció de recursos en tots els sentits i com a derivada primera de repercusió en la societat.

La focalització de la transformació es fixa de manera tangible en el context professional i laboral, amb els efectes directes sobre les competències professionals dels /les treballadors/es a tots els nivells tècnics, en el sentit de la capacitat d’aprendre, per ajustar-se als esdeveniments transformats. Per tant, la formació és aliena a aquest fet?

Es fa palès que l’actualització permanent en determinades competències és necessària i essencial pels treballadors/es i pel teixit empresarial, en ser beneficiosa per a tothom. S’ha d’ésser conscient que el paradigma tradicional del procés: formació-treball-jubilació, on el paper de la formació era la part activa des de l’etapa professional inicial fins el final del seu camí, actualment no és vàlid perquè la capacitació personal es desenvolupa en cadascun dels itineraris professionals i en l’àmbit laboral. Obliga a adequar el perfil d’acord amb les competències exigides en cada fase temporal.

A més de les competències tècniques i metodològiques pròpies del camp tecnològic, com les digitals i d’altres sectors que s’han d’aprendre, són imprescindibles les transversals o clau, és a dir, les dels àmbits actitudinals i socials o de participació. Aquesta temàtica suscita la pregunta del milió: s’està encarant de manera adequada els nous desafiaments des de la perspectiva de la qualificació dels/les treballadors/es mitjançant les competències corresponents?

La resposta té una connotació no favorable, en constatar que continua existint un desajust important entre la qualificació demanada per les empreses i l’oferta de les persones que accedeixen al treball i, també de les que hi són en actiu i no es ‘reciclen’, afectant a l’equilibri estructural dels dos paràmetres indicats.

En l’actualitat hi ha una llau d’informes de l’Estat, de Catalunya, de la UE i de legislació recent, de documentació oficial i privada acreditada. A tall d’exemple, el Observatorio F.P. Caixa Bank DUALIZA-2022, Plan Digital 2022-25-CEOE, Plan de Modernización F.P. 2030-Mº Educación y F.P, etc., a on s’ expliciten en llenguatges semblants els eixos per la transformació social i econòmica i el com s’ha d’actuar. Ara bé, per aplicar aquestes eines en el marc del Sistema de Formación Profesional s’ha d’evitar actuar amb ‘superficialitat mental’, per tenir consciència de que quan el cervell està sobrecarregat es perd la capacitat de concentració i d’abstracció. ‘Ergo’, perquè s’adobin els processos per assolir l’èxit, s’han d’establir i concretar l’estructura, els mecanismes i els destinataris que han d’actuar en primera línia per executar les previsions tècniques i legals establertes. Aquests afectats són les empreses i els centres de F.P. I, davant d’aquestes ‘reformes’ generadores de transformacions el que procedeix és assegurar que l’execució sigui connectada amb el propòsit.

Per coherència s’ha de dissenyar en base a l’equitat, per a tot l’Estat, un projecte amb línies estratègiques relacionades amb la integració dels arguments indicats a les lleis i documents, referits a la Qualificació i la Formació Professional, per unificar totes les iniciatives que s’estan desenvolupant arreu, en els espais autonòmics i amb la manca de la necessària harmonització criterial del món empresarial, dels centres de F.P. i dels agents socials, respecte de Next Generation del Fons Europeu. Aquesta coordinació ha de vincular tots els nivells d’estudis de F.P., la Inicial, Continua i Ocupacional, sense oblidar els de grau universitari que també són professionalitzadors de nivells de qualificació IV i V. S’escau establir vincles, que no són senzills amb acords participatius sobre tots els instruments que es disposen, com són la gran quantitat d’observatoris de prospecció d’ocupació i necessitats de perfils dels processos d’orientació professional o dels d’acreditació de competències, tots ells amb la manca de coordinació tècnica i metodològica.

La realitat, tossuda, indica que s’estan produint canvis que originen transformacions profundes i no reversibles. Per poder avançar amb la perspectiva del progrés com a país, s’escau executar les estratègies adients amb una visió única, estructurada i pel camí itinerari factible què és: el pensar a llarg termini sobre la formació per adequar la qualificació professional de les persones actives, en atur i treballant, i ‘digerir’ les transformacions a realitzar. Evidència: «Sense formació, la Qualificació Professional actual, no genera transformació».