CinquantenarI Picasso. 50 anys sense un geni o un monstre?

La setmana passada, el 6 de juny de 2023, moria a Nova York als 101 anys Françoise Gilot, la primera dona que va escapar de les urpes de Picasso –amb qui va viure deu anys i va tenir dos fills, Paloma i Claude– i que l’ha sobreviscut cinquanta anys. A més, Gilot va reconstruir la seva vida personal amb dos matrimonis i una filla més, i la seva vida artística amb quadres a molts museus de tot el món, inclòs el MOMA de Nova York.

No van tenir tanta sort algunes de les altres parelles de Picasso com Olga Khokhlova i Dora Maar, que van morir aïllades amb problemes psiquiàtrics; o Marie Therèse Walter i Jacqueline Roque, que es van treure la vida... Els detalls de tanta tragèdia van començar a veure la llum amb la publicació el 1965 del llibre de Françoise Vivre avec Picasso amb ajut del periodista Carlton Lake, que va servir de base a la pel·lícula Surviving Picasso, 1996, on Anthony Hopkins feia del pintor malagueny, gràcies a la qual el gran públic va descobrir el costat fosc de l’artista que pintava tants Minotaures... símbol mitològic grec del costat ocult, dolent, que tots tenim a dintre i que lluita per sortir a la llum, i que fascinava Picasso.

Però paral·lelament al Picasso-artista, venerat i celebrat a la jet-set mundial, el Picasso-home no només maltractava dones-parella... La seva neta Marina Picasso, filla de Paulo Picasso i neta d’Olga Khokhlova, la ballarina russa a qui Picasso va fer embogir amb les seves infidelitats i violència física i psíquica, també va publicar un llibre denúncia el 2001 Grand-père, simplement així ‘Avi’, ajudada pel periodista Louis Valentin, on revelava els detalls d’una infantesa miserable, tant materialment com moralment, al costat d’uns pares alcohòlics afectats pel menysteniment d’un avi que era alhora el pintor més ric del món i l’obsés egoista que permetia que visquessin en la semiindigència.

I a la mort de l’artista, sense testament, ella va heretar 1/5 part de la fortuna i l’obra, que ha anat venent a poc a poc per tal de venjar-se de l’avi i poder finançar hospicis i centres de joves que no vol que pateixin tant com va patir ella de nena i d’adolescent. Marina tenia 22 anys a la mort de l’avi, i el seu germà Pablito, 25. Quan la vídua de l’artista no els va permetre assistir al funeral, Pablito va beure una ampolla de lleixiu i va agonitzar durant dies sense bona assistència mèdica fins que va morir.

Totes aquestes tristeses, que poden ser llegides als llibres de Françoise Gilot i de Marina Picasso, s’han anat multiplicant amb entrevistes periodístiques i d’altres materials documentals que revelen molts detalls escabrosos com que apagava cigarretes enceses a la galta o al braç de les dones... Ens ho hem de creure?

Cadascú que tregui les seves conclusions. L’artista no-binària australiana Hannah Gadsby ja ho ha fet amb una exposició feminista al museu de Brooklyn que s’ha titllat d’anti-Picasso, i és notícia aquests dies als mitjans de comunicació. Tampoc s’ha quedat curta Helene Delprat que ja fa anys que predica que no li agrada Picasso i cada vegada és menys la gent que la critica.

Sempre se’ns ha dit, des de casa fins a la universitat, que s’ha de separar l’home de l’obra, la persona de l’artista... Però després del ‘Mee too’ cada vegada ens resulta més difícil... Potser després del cinquantenari de Picasso ho veurem tot més clar.