Fer un tomb per Reus aquest cap de setmana ha estat una missió difícil. Difícil moure’s amb facilitat. Amb l’esclat de la primavera i l’arribada del bon temps, Reus batega a ritme de vida de social. Aquest dissabte al migdia era complicat diferenciar els que anaven bojos per tastar les tapes de la Ganxet Pintxo, els que observaven les decoracions fetes a base de roses, els que preferien l’olor de benzina del Rally Costa Daurada Legend o els que homenatjaven la Festa de l’Arbre de Maig. Sense oblidar l’aquelarre del pack vermut, que regna a totes les taules durant tot l’any i sense la necessitat d’organitzar-ne un esdeveniment específic. La maquinària vermutera està engreixadíssima. En qualsevol cas, les iniciatives privades i públiques coordinades en dies d’explosició social, econòmica i cultural. Tots aquests actes d’arrel ciutadana perfectament documentats en les pàgines d’aquesta secció.
La cèlebre ruta de tapes treu pit davant dels que opinen que la fórmula està esgotada després de tants anys d’omplir panxes i assedegar boques. Una trentena de bar i restaurants s’han implicat en l’edició de primavera que ha arrecant aquest cap de setmana i s’allargarà fins al 25 de maig. Cada tapa val 4 euros, incloent-hi un quinto o una canya i enguany, per 20 cèntims més, cervesa Free Damm Torrada o Voll-Damm. L’estampa d’aquests dies és ja icònica: grups de persones amb un mapa a la mà decidint quina és la següent menja a ingerir. L’oferta és àmplia, diversa i rica.
Creacions culinàries de nivell
Tot i que el cel amença amb pluja durant tot el dissabte, no hi ha lloc pel dubte i les terrasses es poblen paulatinament. A l’As de Copes, a la plaça del Teatre, s’hi ofereixen galtes de vedella estofades sobre un llit de patates gratinades amb ceba caramel·litzada i escuma de formatge de cabra. La tapa es desfà als dits. El Joan Cros se l’està cruspint amb desig i aprofita que encara no és l‘hora de dinar per anar a provar les creacions culinàries. «Entre setmana molt millor que al cap de setmana i el migdia abans que al vespre», reflexiona per justificar-se. També agraeix que la ruta duri tres caps de setmanes, per bé que reconeix que són dies molt atapeïts en l’agenda ciutadana.
En venen d’Altafulla, com el Jaume i la seva família que, panxacontents, s’acaben de menjar l’espardenya de l’ADN Sistaré [plaça de la Llibertat], a base de pa de pagès català amb anxoves de l’Escala, verdures de mercat i oli d’oliva verge extra DOP Siurana. «En volem fer un parell i després anirem a dinar. Avui canviem el vermut pel pintxo», assenyala el Jaume, que diu que li agrada «molt venir a Reus». A Cal Gallisà, a la plaça del Mercadal, van atrafegats perquè han de servir una quinzena de racions [pa d’olives amb broqueta de pollastre adobat, ceba confitada, salsa de vermut de Reus i alga wakame]. L’Anna i el Manel fa 4 anys que viuen a Reus i no es perdonarien mai perdre’s la Ganxet Pintxo. «Ens agrada perquè anem provant cosetes noves: bars o restaurants que no acostumes a entrar-hi», explica l’Anna mentre s’eixuga la boca amb un tovalló. Diuen que, abans de sortir de casa, fan una selecció dels preferits, per bé que, un cop al carrer, es deixen portar.
“Ens agrada la ruta de tapes perquè anem provant coses noves: entrem a bars i restaurants que no acostumem a visitar”
