De pobles,
vins i marges

«Moltes de les propostes més capdavanteres, respectuoses amb l’entorn i socialment compromeses, provenen de les àrees rurals i s’hi situen. I no és casualitat sinó causalitat: la base dels seus els valors arrelats, la resiliència estructural i l’essència del lloc són determinants i alhora les doten d’originalitat, potencial i discurs propi», escriu la geògrafa Rosa Cerarols en un article que titula ‘Els marges no són perifèries’ a l’últim número de la revista Arrels.

Està clar que el gest cultural canvia com també la mirada i el consum, cada vegada més plens de consciència. L’associació Santa Teca n’és model. «Ens plantegem les propostes des de la perspectiva local. Després de la pandèmia tot s’ha reactivat i multiplicat per dos. Tothom té ganes de participar i d’organitzar i és meravellós perquè la cultura és activa i fer bullir l’olla ens beneficia a tots», adverteix Berna Ríos, coordinador.

«La idea de Santa Teca ha estat defensar sempre la cultura i la gastronomia locals i ara observem que la mentalitat tant del productor com del consumidor ja va en aquesta direcció més enllà de les nostres propostes. Producte local i de temporada, vins de mínima intervenció, artistes autòctons, accions culturals que habiten l’entorn rural», resumeix.

«Consolidar-ho és el gran repte que tenim per endavant. Que hi hagi més iniciatives similars és positiu. Potser ens diluirem però Santa Teca és una entitat sense ànim de lucre i entenem que la fita està gairebé assolida. De tota manera, a l’associació sempre arriba gent, energia nova, més ganes i més força», reconeix.

Aquest estiu les propostes de Santa Teca s’expandeixen. Retorna el batec precís i sensitiu al Castell Monestir d’Escornalbou després de 3 anys de silenci per la pandèmia i les obres d’adequació patrimonials i es manté l’efervescència cultural a la Nou de Gaià covada discretament per l’associació. «Són pobles, monuments i espais que, a vegades, generen certes incomoditats per arribar-hi, per desplaçar-s’hi, per caminar, per aparcar...

Però quan en fas ús, descobreixes un territori meravellós i a més hi sumes propostes singulars per fer viure al visitant experiències úniques», comenta Berna Ríos. «A Escornalbou hi tornem amb la filosofia de sempre, però amb la novetat que els espectacles programats s’harmonitzaran amb un vi i un vinyater. Volem donar un format diferent al tast, que l’elaborador parli, que hi hagi una descoberta sensorial i sensitiva», avança el coordinador de Santa Teca.

Per exemple la projecció del documental Xipella amb Celler Sanromà, la conferència sobre Dionís del fotògraf Rafa López-Monné amb El Solà d’Ares, el brindis al sol al capvespre amb Celler Bàrbara Forès, la poètica de Josep Pedrals amb Comalats o l’actuació musical d’Elena Garcia amb Ficaria Vins. «És important que al costat de les propostes culturals de qualitat hi hagi una carta de vins que estigui a l’alçada i no una cervesa esbravada que costi 4 o 5 euros», manifesta Ríos. El programa d’Escornalbou es coneixerà en qüestió d’hores, però l’activitat a La Nou de Gaià ja va.

El cicle ‘Cantaperdius’ s’ha estrenat entre vinyes amb els vins del Celler 9+. La propera cita és diumenge 16 de juliol a partir de les 19h amb el músic Albert Pau Joan a ritme de blues i jazz. Pel dissabte 5 d’agost, Santa Teca prepara una nova edició de la festa del Cartusià en aquest municipi del Tarragonès per donar a conèixer una varietat de raïm ancestral que avui per fi es fa valer.

«La novetat és que mirarem que hi siguin els elaboradors perquè presentin els vins i participin d’una cita que enalteix el seu treball enològic. Per aquesta edició també ampliem el nombre de referències i es podran beure vins brisats i ancestrals elaborats amb altres varietats. Això donarà segur més valor», assegura Berna Ríos. El vi torna als pobles i vertebra l’activitat cultural al Gaià i al Baix Camp.

«Queda molt de camí per recórrer. No sé si som pioners en la manera de fer i de pensar, el que està clar és que si tots fem el mateix esforç, l’administració s’hi fixarà i entendrà el valor que tenim els agents culturals no només per sumar-hi més recursos sinó per tenir-ne més orgull», conclou Berna Ríos.