Les fortunes d’ultramar no s’originen només a la costa

Antoni Margenat i Fàbregas, Victorino Casas Bley, Josep Canela i Raventós, Sebastià Marimon i Tudó, Josep Maria Mascias Ódena, Josep Guardiola i Grau, Andreu Bru i Punyed, Ferran Ferratges i Ballester o Antoni Beringola i Marcó, són alguns dels grans personatges nascuts a Reus i voltants a començaments del segle XIX que van forjar grans fortunes a l’aventura americana i que, de tornada a la metròpoli, van invertir en grans empreses econòmiques i culturals que ajudarien a convertir Reus en una urbs moderna, la segona en importància de Catalunya després de Barcelona.

Una vegada repatriats a Catalunya, Margenat, Casas i Canela es van instal·lar a Barcelona, alimentant sempre la relació amb el seu Reus natal, on Margenat i Casas es van fer construir panteons monumentals al primer cementiri laic d’Espanya pels arquitectes Lluís Domènech i Montaner i Josep Oriol i Mestres, aquest últim autor de la façana de la Catedral de Barcelona. Canela, en canvi, descansa en una capella lateral al cementiri de l’Est de la ciutat comtal, molt a prop del selvatà Andreu Bru i Punyed, primer ocupador i sogre d’Antonio López Marqués de Comillas, l’indià més famós de tots els temps. El gran misteri mai revelat és perquè el panteó Casas Bley de Reus sempre s’ha mantingut buit. On descansen les restes de l’insigne indià?

El metge Sebastià Marimon juntament amb altres indians, va fundar a Reus l’Associació Catalanista i es va instal·lar a Sevilla, on el seu nom consta inscrit als annals de la història de la ciutat; i tant Mascías Ódena com Guardiola i Grau es van establir a París, des d’on gestionaven el capital acumulat a l’Argentina el primer i a Guatemala, el darrer. Val a dir que amb el capital de Guardiola, la seva vídua, la reusenca Roser Segimon, va fer construir la Pedrera al també reusenc Antoni Gaudí, donant peu a la dita que el seu segon marit, Pere Milà «no es va casar amb la vídua Guardiola sinó amb la guardiola de la vídua».

Ferran Ferratges, nascut a Mont-roig del Camp, va fer construir el mas d’estil colonial que Joan Miró va fer famós al quadre que li va vendre a l’escriptor Ernest Hemingway, i el seu fill va ser el primer marquès de Mont-roig. I per fi arribem a l’únic de la llista que havent fugit de Reus als setze anys per eludir el servei militar, hi va tornar cobert de diners i influències polítiques, econòmiques, s’hi va assentar definitivament per impulsar tota mena d’empreses entre les quals destaca la creació de la plaça Prim tal com la coneixem ara, amb els porxos colonials, el Teatre Fortuny al mig, la casa Suqué a la dreta, i la casa Beringola -la seva pròpia- a l’esquerra.

Antoni Beringola i Marcó és el nostre Antonio López López, i el nostre Joan Güell i Ferrer, perquè va impulsar la gran estació i línies del tren, el santuari de Misericòrdia, l’Hospital, les associacions, la plaça Prim... Aquestes propostes, Beringola les desenvolupava des de la dinàmica societat El Círcol. Per aquest motiu el divendres passat aquesta entitat va hostatjar una conferència sobre els indians de Reus en la qual es destacava el paper de Beringola i Marcó, tot obrint les celebracions del 400è aniversari del Gremi de la Construcció del Baix Camp.

L’altre gran nom del vespre va ser l’indià Victorino Casas Bley, protagonista del misteri del panteó buit del cementiri de Reus sobre el qual demà, el periodista Josep Cruset posarà llum a la foscor a les pàgines de Reus del Diari.