He de confessar que escric aquesta mirada amb una sana enveja del Jordi Julià, que ahir ens explicava des del Vaticà en aquesta contraportada del Diari la seva vivència personal de l’elecció del nou Sant Pare. Confesso que és una de les experiències personals i professionals que m’hauria agradat moltíssim cobrir, però no he tingut aquesta oportunitat, i mira que n’he cobert de coses arreu del món! Això no vol dir que no ho hagi seguit amb atenció des del Congrés, amb un ull posat al que passava a la plaça de Sant Pere.
Ja tenim nou Papa, Lleó XIV, sobre el seu perfil i els seus orígens no puc aportar gaire cosa més al que ja s’ha escrit aquests dies, però sí que m’agradaria insistir en la idea que Robert Prevost ja ha deixat clar que seguirà les petjades de Francesc, com va dir en la seva primera intervenció des del balcó del Vaticà. Un missatge nítid que serà un Papa que treballarà pel diàleg i per la pau, i com explicava el Sr. Coll en aquesta mateixa plana divendres, aquesta serà una de les tasques que li esperen al Sant Pare dintre del complicadíssim panorama geopolític, sobretot pel protagonisme del seu compatriota Donald Trump. Apuntava l’amic Coll «que en l’univers de la desinformació, el Papa ha de ser el focus que posi llum a les tenebres», i en la seva primera homilia el nou pontífex va explicar que el seu full de ruta passa perquè l’Església sigui un far en els actuals temps convulsos: «llum per a les nits obscures del món». Feina no n’hi faltarà, perquè com ja hem anat comentant, l’arribada a la Casa Blanca del seu compatriota ha comportat un canvi de paradigma a escala mundial del qual l’Església catòlica no n’ha quedat al marge, com va constatar el difunt Jorge Bergoglio que va plantar cara a molts dels plantejaments de Washington. Ara li tocarà a Prevost continuar aquesta tasca, segurament amb un altre estil, però en la mateixa línia.
Els mitjans de l’estat ens han fet aquests dies una completa ruta de les visites Prevost per Espanya en els anys que era el superior dels agustins, però es van oblidar que va estar a Badalona el 2017 a la Fundació Ateneu Sant Roc que porta el seu orde. Però és cert que la presència de l’Orde de Sant Agustí té poca presència a Catalunya, i segons m’expliquen a l’Arquebisbat de Tarragona cap, ni ara ni el record. Però segur que coneix bé Catalunya, entre altres coses perquè aquests últims anys ha treballat al costat del prelat tortosí Jordi Bertomeu, conegut com el James Bond del Vaticà, en la dissolució del Sodalici, una secta ultracatòlica amb seu al Perú. I ahir el cardenal de Barcelona, Joan Josep Omella, en la seva primera salutació al seu nou ‘cap’, li va recordar tres qüestions importants per a la Tarraconense: el mil·lenari de Montserrat, la Sagrada Família i la beatificació d’Antoni Gaudí. Per tant, ves a saber si en algun d’aquests tres temes pendents de la carpeta catalana del nou Sant Pare tenim sort i el veiem per les nostres comarques.
Estarem atents al que passi a Roma els pròxims dies i setmanes, com ho està també el govern espanyol, que espera continuïtat en les bones relacions amb el Vaticà. Però mentre a Roma passaven coses transcendents per a la humanitat, aquí ens mantenim en el bucle polític sobre les responsabilitats de l’apagada general del dilluns 28 d’abril. Si no hi havia prou temes en la baralla política, el govern i el PP es tiren pel cap el zero energètic, i de poca cosa van servir les més de set hores de debat al Congrés per conèixer per què ens vam quedar a les fosques. Pedro Sánchez va posar el focus de la seva compareixença en el terreny ideològic «el futur energètic d’Espanya o és verd o no serà», va dir, i va deixar clar que les renovables són l’única i millor opció, i no les nuclears, enfront de Núñez Feijóo, que vol allargar la vida de les centrals. Poques conclusions, doncs, d’un debat que en molts moments ens va transportar al passat, amb aquells populars adhesius amb un sol somrient i amb la inscripció «Nuclears, no gràcies». Mentrestant el pla sobre la inversió militar va quedar en segon terme, però ben segur que aviat tornarem a veure aquella altre adhesiu també històric amb la inscripció «OTAN no, bases fora».
En aquest complex panorama mundial, aquest primer diumenge del pontificat del nou Papa, encomanem-nos a Lleó XIV perquè aporti al món llum per a la foscor.
