<iframe src="https://www.googletagmanager.com/ns.html?id=GTM-THKVV39" height="0" width="0" style="display:none;visibility:hidden">
Whatsapp Diari de Tarragona

Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Local, universal, l’activisme de Carles Jansà

Homenatge. La presentació del llibre ‘Crònica de records de Vila-seca’, l’última obra de Carles Jansà i Gran, va ser un tribut pòstum a la seva memòria i al llegat que va deixar com a farmacèutic i activista cultural

13 mayo 2025 17:28 | Actualizado a 14 mayo 2025 11:00
Xavier Graset
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
0
Comparte en:

Em veig dalt de l’autocar que recollia els alumnes de la Universitat Laboral, els que érem semipensionistes, i que després de Vila-seca, i de fer ruta cap a la Canonja, a l’altura de Torreforta, passava davant de la Ceratonia Siliqua, una fàbrica que en aquella època, els primers anys de la Transició, tenia un conflicte laboral d’aquells llargs i sonats, i amb un ninot amb barret de copa que representava l’amo, penjat d’un arbre.

Carles Jansà i Gran m’aclaria que aquest nom de la Ceratonia és de fet el nom científic de la garrofa, el producte que tractaven en aquella factoria a tocar de Tarragona.

Aquest record que em serveix per parlar del que va ser farmacèutic del meu poble, s’inclou en el llibre Crònica de records de Vila-seca (1940-2024) que ha editat l’Agrupació Cultural de Vila-seca. Incorpora els meus i els de tota una colla d’amics que l’havíem tractat cadascú des d’un àmbit diferent. Perquè Carles Jansà que va morir aquest mes de febrer, i que l’any passat havia rebut el reconeixement del Mèrit de Serveis Distingits que atorga el Consell Comarcal del Tarragonès, va ser una persona molt implicada en l’activisme cultural tant de Vila-seca, com també de Tarragona.

Aquests dies s’ha recordat que va ser un dels promotors de la recuperació, amb la colla sardanista Joventut Tarragonina, i empès pel regidor Sergi Xirinachs a principis dels anys 80, del Ball parlat de Dames i Vells, però també es va implicar en el Ball de Diables de Vila-seca, i en la recuperació del Ball del Rescat de Sant Esteve.

La seva passió teatral l’havia dut a treballar tant a Brau Teatre, grup de teatre independent i professionalitzat de gran nivell, i a implicar-se en els grups teatrals del Centre (Centru) de Vila-seca, com amb la Salle Tarragona.

I encara més també va ser un dels fundadors de la revista mensual de Vila-seca i Salou, El Pont de Fusta, on acostumava a fer la fotografia de portada, lligada a algun punt de la toponímia local.

El terme el coneixia com ningú, i el cartografiava com ningú. Va escriure un parell de llibres, un d’història de Vila-seca i un altre sobre les plantes del nostre entorn, dins la col·lecció de monografies de l’Agrupació Cultural, entitat on també ha deixat empremta per la seva col·laboració i mestratge.

Com deia, ell era farmacèutic de professió, igual que el seu pare, amb família vinguda de Menorca, i va ser cap del Servei de Bacteriologia i Parasitologia de l’Hospital de la Creu Roja de Tarragona, i la seva curiositat científica també l’aplicava a l’observació meteorològica.

Ara fa deu dies l’exconseller Joan Maria Pujals, amb l’alcalde de Vila-seca Pere Segura i amb Montse Garriga, presidenta de l’Agrupació Cultural, presentaven aquest llibre de Carles Jansà, al Castell de Vila-seca, on també hi ha aquest seguit de gloses, de mostres d’afecte, que ha acabat sent, malauradament, un homenatge pòstum.

A la part que va escriure Carles Jansà, hi ha el seguit d’impressions, dels records, sobre com s’ha transformat el poble. Dels canvis tant d’activitat econòmica principal, com els canvis poblacionals i sociològics (al llibre hi ha un recull de paraules genuïnes del parlar vila-secà, o els renoms de les cases, que ara han caigut en desús).

Escriu Jansà: «En aquests anys la fesomia del poble ha canviat radicalment; repeteixo, d’un poble pagès hem passat a ser una ciutat dispersa i desconnectada. És una conseqüència en teoria positiva del progrés d’una societat moderna».

Joan Maria Pujals, en fer-ne la presentació, el posava al costat del poeta vila-secà, establert a Lleida, Pere Rovira, i del seu Diari sense dies, aquest mes literari. I feia notar que la dimensió local dels records de Jansà. Per fortuna! Perquè, deia, en el fons tot és sempre local. No hi ha res al món que no passi dins d’un lloc i dins d’un temps concret. Tant de bo que fem que la tasca de Carles Jansà tingui la continuïtat que ell li hauria donat.

Comentarios
Multimedia Diari