En els darrers dies s’han produït dues notícies en el panorama comunicatiu de les comarques meridionals que crec que són rellevants i que em motiven prou per fer una reflexió sobre el paper dels mitjans de comunicació de proximitat en la vida dels ciutadans; per un costat, tenim la voluntat dels nous directius del Diari de seguir endavant en el projecte iniciat el 1984 per l’editor Sánchez-Friera, reiterant a la vegada la voluntat de servei a la comunitat i comptant amb un equip professional consolidat i un nou director; per l’altra banda, aquest setembre se celebra el 25è aniversari de creació de Canal Reus, un projecte privat de servei públic, promogut per un grup de persones de la demarcació vinculades al món de la comunicació.
En relació amb aquests fets, fa temps que llegeixo que als Estats Units, després de la pandèmia, molts ciutadans, empreses, anunciants i fins i tot polítics han descobert la importància que té per al país l’existència de la premsa escrita, la televisió i la ràdio de caràcter territorial; és per això que estan en marxa un seguit de mesures destinades a protegir els mitjans de proximitat bàsicament pels valors que creen en les comunitats a les quals serveixen i per la seva contribució a la llibertat d’expressió i a la democràcia.
Quan es parla de comunicació de l’àmbit que sigui, es parla poc precisament dels valors que aporten la premsa escrita, la televisió i la ràdio en els seus àmbits de difusió; crec, doncs, que és més necessari que mai posar-los en evidència en uns moments en què circulen milions de missatges simplistes i efímers per les xarxes socials, i també quan com ara, augmenten ad libitum els posturers polítics i les fotos insubstancials publicades amb l’únic objectiu de projectar una imatge de quedar bé.
En aquest context confusionari, val la pena reiterar que els mitjans de proximitat aporten valors de tota mena; primer per a les persones, sobretot quan gràcies a les informacions que donen els ajuden a prendre decisions en la seva vida quotidiana i en altres coses que els afecten com podrien ser les notícies relacionades amb la mobilitat bé sigui en cotxe o en transport públic; també per la seva contribució al coneixement de què passa al territori en el qual viuen o treballen i com gràcies a la seva tasca els ajuden a implicar-se en la solució de problemes, fent-los sentir a la vegada que formen part d’una comunitat determinada.
Si només existissin les xarxes, probablement estaríem molt ben connectats amb el món, però sense premsa, televisió i ràdio de proximitat no sabríem el que passa més a la vora. Per demostrar que el que dic és cert, només cal mirar qui són sempre els primers que acudeixen quan hi ha un incident greu, un incendi, una inundació i expliquen clarament a la seva audiència el que ha passat i el perquè.
Per altra banda els mitjans de proximitat creen valors socials, o col·lectius si voleu; ho fan informant i posant al dia la gent sobre els debats socialment importants, també dels temes que els afecten com a col·lectiu; per altra banda generen debat entre les persones quan, recollint posicions diferents sobre un tema específic, afavoreixen la comprensió mútua entre actors diversos, contribuint de manera directa a la cohesió social.
Quants articles d’opinió amb garanties es troben als suposats mitjans de la xarxa? Com podem els ciutadans donar validesa a la munió d’opinadors que circulen per l’espai digital, molts d’ells hiperventilats que defensen causes diverses sense que ningú dels qui els llegeixen o els escolten sàpiguen amb quina base de coneixement ho fan? Com identificar les fake news generades per màquines o per la Intel·ligència Artificial, la majoria amb clares pretensions intoxicadores i propagandistes? Als mitjans de proximitat, com el diari que el lector té entre les mans, els opinadors tenen noms i cognoms i fins i tot foto, i l’audiència pot posar en qüestió les coses de les quals informen els periodistes.
En resum, en el temps que vivim de desvertebració social, de política ficció i de falsos debats virtuals, ara més que mai els mitjans propers ajuden a posar en contacte les persones amb la seva realitat més propera, que és la més decisiva per a les seves vides.