Qui vol noves eleccions

Diuen que la negociació per a la investidura de Pedro Sánchez està força encallada. No amb tots els possibles socis, especialment amb Junts, que té molt més difícil explicar els possibles acords. Perquè són els únics que no han col·laborat amb els socialistes mentre que sí que ho han fet ERC, Bildu, BNG i PNB. Per tant, el seu preu necessàriament ha de ser més alt, perquè, si no, una part important del seu electorat no ho entendrà.

La complicació està centrada en la tan comentada llei d’amnistia, o potser més específicament en la seva explicació, per part dels socialistes perquè la resta de socis ja han dit que l’accepten. Els partits de dretes ja s’han encarregat prou de fer un discurs força dramàtic perquè ara s’hagin d’esforçar molt més a explicar-la.

En teoria aquesta llei hauria de posar punt final al processament de milers de persones que van participar en l’1-O, en el Tsunami i en les mobilitzacions arran de la publicació de la sentència. I probablement també serien amnistiats els policies que van disparar bales de goma i van estomacar de valent l’1-O. I sobretot també ho serien Carles Puigdemont, Marta Rovira, Toni Comín i Lluís Puig.

El que diuen els jutges, però, és que l’efecte no seria immediat i que un recurs d’Inconstitucionalitat la deixaria en suspens, total que la tornada de Puigdemont i la resta d’exiliats potser no seria tan ràpida com alguns es pensen. Per tant, a banda de referèndums o llei d’amnistia, Junts i ERC necessiten quelcom palpable, que puguin exhibir com a intercanvi. Per exemple, Rodalies. Un tema que tampoc tira endavant i que una millora substancial seria molt benvinguda per una gran part de la ciutadania.

Segur que en la negociació hi ha altres temes que no s’expliquen gaire, de fet no expliquen pràcticament res, i que són tant o més conflictius i fins i tot més difícils de pair per sectors de dretes i fins i tot d’una part del mateix partit socialista.

Fet i fotut, la possibilitat de tornar a votar a principis d’any sembla ara més probable. I també ho és que el resultat sigui força igual al del 23-J, la qual cosa vol dir que tornaríem a ser allà on som ara. Però mai res és totalment igual, no es repeteixen els resultats com si fos un paper de calcar. Perquè hi ha l’efecte vot útil, que tants vots va donar als socialistes a Catalunya. Diria que no hi ha gaire marge perquè augmenti aquest vot útil. Ja en va tenir força provinent d’ERC, principalment, i de Junts. Ara potser el votant ‘indepe’ premiaria els seus que han sabut mantenir-se ferms! O sigui que hauria de créixer a costa de Sumar, que, la veritat sigui dita, ha donat força mala imatge amb les seves batalles internes.

Total, que per als socialistes la possibilitat d’anar a noves eleccions no els és clarament favorable. Se’n podrien sortir, però per a ells anar a eleccions implica arriscar-se. Llevat que puguin fer un discurs clar d’haver mantingut la fermesa enfront de les peticions inacceptables dels independentistes de Junts. Aquesta hipòtesi els permetria mantenir posicions o potser augmentar una mica, però probablement no aconseguirien arrossegar cap vot del PP. Davant d’aquest panorama, no tinc clar que als socialistes els hagi de convenir anar a noves eleccions. Massa incertesa. Tot i això, Pedro Sánchez ha demostrat a bastament que no s’arronsa davant dels riscos, per tant, no descarto algun gir de guió als quals ja ens té acostumats.

En canvi, al PP sí que li interessen unes noves eleccions. Té marge per continuar creixent menjant una altra part de Vox. Això explica el discurs de Feijóo, més dur amb independentistes i nacionalistes, amb Sumar i amb el govern Sánchez en general. De tota manera, també és més que probable que el conjunt no anés més enllà del que ara representen els vots de PP i Vox, i si tenim en compte que el PP encara necessitaria Vox perquè és molt difícil aconseguir majoria absoluta, ja tornaríem a ser en la mateixa situació.

La política és l’art del possible, és practicitat, sumes aritmètiques que es van canviant cada quatre anys, o menys, amb els nostres vots. No és un fet tan dramàtic com ens presenten els qui ens demanen el nostre suport. El que no es pot votar, ni esmenar, ja sabem el que és. Allò que ara critiquen les dretes. Com hi ha món!