Per si no tenim prou amb la pandèmia i la guerra d’Ucraïna, aquests dies la corrupció sistèmica torna a estar d’actualitat en la política, els negocis i ara el futbol.
Quan ja ens creiem que som una societat justa i transparent, amb unes regles igual per a tothom, etc. Ens adonem que no podem abaixar molt la guàrdia.
Les converses entre Rubiales i Piqué, al marge de la il·legalitat de les escoltes extretes del mòbil del primer, posa de manifest els personatges que gestionen el futbol professional mundial, espanyol i català. Aquesta vegada ens toca de prop. El saqueig del Reus Deportiu pel president del Barça CF, Joan Laporta, i els seus amics, així com la controvèrsia entorn de la cessió de la fitxa del club a l’Andorra de Piqué no deixen de ser un exponent de les pràctiques mafioses d’aquests personatges ben populars. Podem representar aquest drama en com un drama de 3 actes.
Acte 1. Laporta i els seus amics saquegen el Reus Deportiu. L’equip de la capital del Baix Camp era un club modest de la Segona Divisió B de la Lliga espanyola. Uns dels més antics de Catalunya. Les coses van començar a torçar-se l’any 2013, quan els socis es van deixar portar per les mentides de Joan Laporta i els seus socis.
Després de la seva sortida del Barça, l’any 2010, Joan Laporta, l’economista mediàtic i vicepresident econòmic del Barça, Xavier Sala-Martí; el responsable de la vicepresidència esportiva, Rafael Yuste; i el director general del club, Joan Oliver, crearen la societat Core Store SL amb un capital social de 50.000 euros. Segons el Registre Mercantil la seu social estava en el despatx de Joan Laporta i l’objecte social era prestar serveis de consultoria esportiva i la gestió de clubs de futbol.
Aquest drama evidencia que en el futbol sobren els prepotents, els conflictes d’interès i les males pràctiquesEn 2013, Core Store SL era propietària de CSSB Limited, una empresa que va comprar el 57,11% de les accions del CF Reus. La resta del capital social del club estava controlat per Gaupau SL, una empresa de Joan Oliver. Els quatre amics es feren amb el club del Baix Camp al més pur estil de ‘Benvingut Mr. Marshall’. Moltes promeses d’inversions que mai van arribar al club.
Aviat molts es van adonar que ans al contrari s’estaven desviant els recursos del club cap a les empreses de Laporta, Oliver, Laporta, Yuste i Sala i Martín. El seu ‘modus operandi’ és molt conegut en el món del futbol professional. Primer, s’incorporaren al CF Reus molts jugadors joves de la mà del comissionista Jorge Mendes, íntim amic de Laporta. Després, els ingressos de tresoreria de la societat anònima esportiva (SAD) pels drets d’emissió dels partits que pagava La Lliga es desviaren cap a una SL que tenien a la Xina i, també, a un club d’aquell país l’equivalent a Segona B espanyola. Al cap de poc, els jugadors deixaren de percebre els seus salaris i, al final, el club es va declarar insolvent.
Durant sis anys, els quatre personatges es varen dedicar a saquejar els comptes del club fins a abocar-lo al concurs de creditors amb un passiu superior als set milions d’euros. Després d’alguns intents fallits per desfer-se del club, l’any 2019, el Reus va ser expulsat de La Lliga per no pagar el sou als jugadors i a la resta del personal.
Acte 2. Piqué desembarca en l’Andorra. L’any 2018, els socis del FC Andorra van decidir en assemblea extraordinària convertir l’entitat en una societat anònima. Després acordaren vendre el club a Kosmos, empresa propietat de Gerard Piqué. El Kosmos va liquidar el deute de 600.000 euros del club i el capità del Barça es va convertir en el propietari del club. En aquells moments, el FC Andorra era un club modest de la Primera Catalana que arrossegava un deute important. Piqué tenia pressa per fer de l’Andorra un equip emergent del futbol espanyol i li va demanar a Luís Rubiales, flamant president de la RFEF, un tracte preferent per situar al club en les categories superiors.
Acte 3. Rubiales regala a Piqué la vacant del Reus Deportiu en Segona B. Arran de la nefasta gestió de Joan Oliver, l’any 2019, el Jutge de Disciplina Social de LaLiga va expulsar al Reus del futbol professional. Després de 110 anys d’existència, el senyor Laporta i els seus socis varen acabar amb el Reus Deportiu. La seva plaça de Segona B quedava vacant. Fruit d’aquesta situació insòlita, la RFEF va treure a concurs. Es van interessar per la plaça vacant alguns clubs com ara el CE l’Hospitalet o el Zamora CF que ja havien estat en Segona B juntament amb altres que mai havien militat en aquesta divisió com ara l’Alcobendas Sport.
L’article 194 del Reglament general de la RFEF indicava «El dret a ocupar les vacants serà determint per la RFEF, ponderant les circumstàncies concurrents, per l’ordre següent i atenent els criteris següents» a més del fet que el millor candidat era «L’equip de Tercera Divisió de la mateixa Federació d’àmbit autonòmic a què pertany l’equip descendit per impagament». Tothom sabia que el club que complia millor aquestes condicions era el CE l’Hospitalet. No obstant, per a sorpresa de tots l’equip escollit fou el FC Andorra. Les pressions de Gerard Piqué sobre Luís Rubiales es van materialitzar.
El cas del Reus Deportiu no és més que un bon exponent de la deriva del futbol professional actual. Aquest drama evidencia que en el futbol sobren els prepotents, els conflictes d’interès i les males pràctiques; mentre es troba a faltar l’ètica, l’honestedat i la transparència.
