L’accés a l’habitatge és la principal preocupació dels catalans segons el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), pràcticament per totes les franges d’edat i en especial pels joves que volen emancipar-se. En menys de tres anys hem passat del 4% al 23% pràcticament un de cada quatre catalans/es el consideren el problema més greu que té Catalunya en aquests moments.
S’ha parlat molt de mesures per pal·liar aquest dèficit, però encara no es veu cap millora, en els últims anys ha anat en augment aquesta preocupació, fins a arribar en una situació crítica que perjudica a tots els municipis del País, des dels més grans als més petits. En les grans poblacions la falta d’habitatge ha fet pujar desorbitadament els preus, de compra i de lloguer, és normal, molta demanda i poca oferta i l’especulació que sempre aprofita el moment. En les poblacions petites en menys escala passa el mateix, però en un gravat afegit, que no ajuda al repoblament perquè no hi ha on viure.
L’habitatge és el lloc on tot ésser humà ha de tenir, sigui de lloguer o en propietat, per viure dignament, formar una família i guardar les seves intimitats. Els Ajuntaments tenen competències en la promoció i gestió d’habitatges segons la Llei de bases de Règim Local i la Generalitat de Catalunya, també, art. 137 de l’Estatut d’Autonomia, per tant, quan la iniciativa privada, pels motius que sigui, no pot cobrir aquestes necessitats bàsiques, han d’intervenir de ple les administracions locals i autonòmiques, en cas contrari serà molt difícil tirar-ho endavant.
Ja fa temps que volia fer un article explicant una grata experiència d’una iniciativa pionera que vàrem utilitzar fa uns anys al nostre municipi de Pira i que després va ser aplicada en altres municipis de la demarcació de Tarragona, donant uns excel·lents resultats, en matèria d’habitatges socials a preu de cost i considero que actualment això encara és viable per solucionar o alleugerir aquest greu problema que tenim. Si això va ser possible en un micropoble en molt pocs recursos de tota mena, en municipis més grans i amb el suport de la Generalitat, ha de ser molt més fàcil.
En la meva dilatada etapa dins el món municipal, vàrem iniciar un projecte de construcció d’habitatges socials en cooperativa, formada per futurs propietaris i l’ajuntament, en la finalitat de construir habitatges socials a preus de cost, que es pugui accedir a la seva compra, pagant una hipoteca que signifiqui el cost d’un lloguer assequible i que finalment al cap d’uns anys, hagis generat un patrimoni propi del teu pis o casa, pagant un lloguer.
La cooperativa estava formada per l’Ajuntament i els futurs propietaris que prèviament saben les característiques i el cost final que tindrà el seu pis o casa, conjuntament decideixen el constructor que portarà a terme les obres i l’entitat financera que farà les hipoteques. L’ajuntament aporta el solar que pagaran els futurs propietaris, els serveis tècnics municipals controlaran tot el procés constructiu i administratiu de l’obra. Els promotors són els mateixos propietaris que amb el suport de l’administració local construeixen el seu habitatge, que sortirà a preu de cost, el que significa un estalvi considerable sobre el peu de venda de mercat. Això beneficiarà la taxació que l’entitat financera farà de l’immoble en el moment de fer la hipoteca, el percentatge concedit s’aproximarà molt al preu de cost real.
He de dir que quan vàrem explicar aquesta iniciativa al departament de Territori de la Generalitat no ho veien recomanable tirar-ho endavant, però una vegada vist els primers resultats ens varen felicitar per l’èxit obtingut i per la bona recepció que va tenir, en total 84 cases unifamiliars adossades, repartides per tres nous carrers i el més important de tot, augmentar la població permanent en un 70%, i desbloquejar parcel·les de l’interior de la població que abans eren impensables veure-les edificades.
L’administració local és la més interessada a donar solucions a la manca d’habitatges i si ha d’arremangar ja, prendre la iniciativa, aportant recursos materials i econòmics. La Generalitat donant tot el suport de tramitació administrativa per dur-ho a terme, que déu-n’hi-do, i també ajuda econòmica. Una vegada es puguin posar al mercat habitatges socials a preu de cost, baixaran els preus de llogues i compra, les ocupacions il·legals i els grans tenidors hauran d’entrar en raó.
