Què es menja a Reus per Nadal?

En apropar-se les dates festives de Nadal, hi ha un debat que sempre queda obert: «Quin és el plat típic que es menja a casa nostra?». Mentre que hi ha els més recatats, que sempre es quedaran amb els galets i els canelons, de ben segur que hi ha preparacions que poden recordar encara més el Camp de Tarragona. Per exemple, el fricandó. Ara bé, si preguntem a un reusenc, de ben segur que alguns coincidiran en el pa foradat. Encara que, sent fidels a la realitat, també es consumeix arreu de la comarca i a l’Alt Camp.

Rep aquest nom per la forma que té: rodona i amb un buit al centre, com si es tractés d’un tortell de Reis (també típic d’aquesta època). «Té aquesta forma perquè és molt nostrada: les coques, els tortells... Són productes molt catalans», diu Xavier Pàmies, del Forn Sistaré.

Ens agrada la tradició i perquè volem que la gent tingui pa foradat per Nadal a taula

Encara que sigui difícil trobar una recepta igual per a aquest plat, el denominador comú de totes les variants són les herbes aromàtiques típiques del territori, encapçalades per la matafaluga (anís pels amics) i el coriandre.

Avui dia es menja d’acompanyament amb el torró. Si pot ser de Xixona, millor. Ara bé, quan es va crear tenia una altra finalitat: «Antigament se l’anomenava ‘el torró dels pobres’, perquè era la coca barata de fer. No tenien mel o ametlles, com portaven les coques “riques”, i llavors havien de recórrer a aquestes herbes, que eren molt més accessibles», explica el forner. «Una cosa molt humil», afegeix.

Tradició familiar

Pàmies explica que és un producte que només elaboren durant l’època nadalenca. «Ho fem, sobretot, per les ganes que tenim de poder mantenir la tradició que la gent consumeixi i tingui a la taula un pa foradat per Nadal».

Unes setmanes abans de Nadal, ja en fan alguns per poder-los exposar de cara a la clientela. «Gairebé totes les compres són sota comanda. Qui té la tradició ja sap que ha de venir a comprar-ne quan toca». Tot i això, sempre hi ha algú que arriba a última hora. «Els fem comptats: normalment fem una remesa amb els que ens encarreguen i algun més... És un producte molt demandat, però sobretot per aquells qui viuen i mantenen la tradició».

El forn va recuperar aquesta recepta ja fa anys, «tot gràcies al padrí», recorda el forner. «El meu avi era qui tenia la passió per fer pa foradat. Fins a l’últim any que va estar amb nosaltres, ens feia aixecar per anar a fer pans foradats quan s’apropava l’època». Per als de cal Sistaré, la tradició va molt més enllà de vendre i produir aquests pans: és senyal d’unió i família.