Cent cinquanta anys de la mort del General Prim

Ha estat, sens dubte, el militar i polític progressista català més influent en la política estatal contemporània

JAUME MASSÓ

Whatsapp
Cent cinquanta anys de la mort del General Prim

Cent cinquanta anys de la mort del General Prim

Joan Prim i Prats, nascut a Reus el 6 de desembre de 1814, ha estat –sens dubte i fins ara– el militar i polític progressista català més influent en la política estatal contemporània. L’historiador Borja de Riquer, en un article aparegut a La Vanguardia el passat dia 24, en recordava succintament la trajectòria política, tot qualificant-la com «un cas irrepetible» i assenyalant que «és impensable que un català, sigui o no catalanista, fos acceptat [avui] per presidir un govern a Madrid».

No cal dir que si voleu conèixer molt més a fons i en detall la vida i les accions d’aquest fill il·lustre de Reus, heu de consultar el llibre del també professor –i enyorat amic– Pere Anguera, tan encertadament intitulat El general Prim. Biografía de un conspirador (publicat per Edhasa l’any 2003 i reeditat a càrrec de l’Ajuntament de Reus el 2014).

Entre altres càrrecs, Prim fou nomenat governador militar de Barcelona (1843), capità general de Puerto Rico (1847) i de Granada (1855), observador militar oficial a la guerra de Crimea (1853-1854) i ministre de la Guerra (1868-1870). Fou diputat en diverses ocasions (des de 1841), senador vitalici (des de 1858) i president del Consell de Ministres (1869-1870). Es distingí especialment en la guerra d’Àfrica, com a cap de la Divisió de Reserva i dels Voluntaris catalans (1860) i comandà l’expedició militar espanyola que reclamà el deute exterior del govern mexicà de Juárez (1862).

També cal apuntar que, a més, li van ser concedits en vida els títols nobiliaris de comte de Reus, de vescomte del Bruc i de marquès de Los Castillejos, aquest darrer amb Grandesa d’Espanya. També cal recordar que, arran de la seva mort, el Govern estatal va convertir en ducat el marquesat de Los Castillejos i va conferir a la seva vídua el títol de duquessa de Prim.

Enguany fa cent cinquanta anys que Joan Prim i Prats va morir, a Madrid, el 30 de desembre de 1870, a conseqüència de la infecció de les ferides rebudes en un atemptat sofert el dia 27 (a l’aleshores anomenat carrer del Turco, actualment del Marqués de Cubas).

El seu cadàver, abillat amb l’uniforme de capità general, va ser embalsamat l’1 de gener de 1871 i, després de ser tractat per evitar-ne el deteriorament, fou dipositat el 8 de maig següent en un taüt de plom tancat hermèticament, juntament amb tres tubs de vidre que contenien sodi (per tal de mantenir el cos deshidratat).

Per tal d’enterrar-lo dignament, al Panteó d’Homes Il·lustres (instal·lat en un annex de l’església de Nuestra Señora de Atocha, a Madrid) es va erigir una artística tomba, obrada en acer i ferro damasquinat amb inscrustacions i banys d’argent i d’or. Fou elaborada en una factoria d’Eibar, entre 1874 i 1875, per un equip format per trenta-dos artesans i dirigit per l’artista Plácido Zuloaga (1834-1910). És guarnida, als quatre angles, amb pilars rematats per àmfores.

Als costats llargs hi ha sengles relleus que representen la batalla de Los Castillejos i l’entrada triomfal a Madrid del general al davant dels soldats de la guerra d’Àfrica; els curts tenen, respectivament, les quatre lletres del cognom PRIM, amb les vores d’argent i el cos d’or, i l’escut del general, que inclou els diversos símbols i elements representatius del títols nobiliaris que va assolir, i els lemes «HONOR, VALOR i LEALTAD», entre dues figures simètriques de voluntaris armats, i amb barretines, i diverses banderes i senyeres. L’escultura jacent, obra d’Émile Hébert (1828-1893), va ser fosa en bronze a Franá, concretament a París.

També són d’Hébert els medallons laterals amb els retrats ideals dels herois romans Tiberi Grac, Atili Règul, Gai Grac i Gai Màrius. Les despeses del sepulcre van ser sufragades al seu dia per una subscripció ciutadana. L’any 1971 fou desmuntat i traslladat al Cementiri General de Reus, on va ser instal·lat en una glorieta. L’any 2013 va ser objecte d’un delicat i complex procés de restauració, portat a terme a Valldoreix per especialistes del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. La tomba, exposada actualment al vestíbul del Cementiri, és formada per uns cent cinquanta elements, i va ser muntada peça a peça mitjançant uns deu mil cargols i assoleix un pes total de mil vuit-cents quilograms.

Temas

Comentarios

Lea También