El Centre de Lectura: del present cap al futur

El Centre de Lectura de Reus ha estat, és i serà una peça fonamental de la realitat ciutadana, des de la seva creació fa més de 160 anys, compromès amb la ciutat i amb l’accés a la cultura en tota la seva diversitat, prioritzant la llengua pròpia, i obert a tothom. Per les seves aules han passat al llarg de la història les més ressenyades personalitats reusenques del món de les lletres, de les arts, de les ciències i de la política.

Aquesta és una herència que cal gestionar amb tots els miraments, i ho fem tal com ho han fet els Consells Directius, un rere l’altre, al llarg de generacions; però avui hem d’afrontar reptes de ben segur molt diferents dels de fa uns anys, com per exemple els tecnològics o la redistribució dels espais, per poder avançar i acostar l’entitat i tot allò que representa a les generacions futures.

L’enyorat Pere Anguera –de qui aquests dies es complien deu anys del traspàs– ens va deixar escrita (el 1977) una acuradíssima història del Centre de Lectura, el qual ell definia com a «una institució ciutadana». Mai no trobarem una definició més ajustada. El Centre, a més de caracteritzar-se per la seva dimensió cultural, ha esdevingut una entitat implicada, sovint protagonista, de l’evolució de la ciutat, del seu progrés en el temps. 

Aquesta dimensió institucional, aquest compromís ciutadà i aquest foment de la cultura són els elements definitoris del Centre i, sens dubte, ho seguiran essent en el futur.

Volem oferir més i millors serveis, amb l’ampliació de les seccions i divulgació

Tanmateix, ens hem de centrar en el present, i el nostre present és ple de reptes i alhora d’oportunitats. El Pla de Futur que estem bastint neix del que som, per tal de reformular-nos i preparar-nos pel demà. Els seus eixos principals ens aboquen a pensar de quina manera convé que augmentem i millorem els serveis que oferim, per adaptar-los a les demandes actuals; per això, hem d’evolucionar a la mateixa velocitat que ho fan els canvis socials, les propostes culturals i, també, les tecnologies –que ja formen part del nostre entorn immediat. Aquesta realitat ens fa entendre que hem d’afrontar amb decisió un altre aspecte fonamental: el relleu generacional, tant en la massa social com en les estructures directives. Una transició imprescindible, perquè la gent jove ens aportarà més energia, més impuls i una capacitat que els és inherent: la formulació de noves idees.

Tot amb tot, un dels reptes més urgents és l’ampliació física de l’entitat, que ens permetrà oferir més activitats i en millors condicions materials. Això condiciona les nostres finances, prou febles –com gairebé les de totes les entitats de característiques semblants–, i, per aquest motiu, ens veiem abocats a recórrer a les ajudes públiques i al mecenatge privat, que aprofito per agrair; en aquesta línia, promourem la campanya per captar socis protectors per consolidar pressupostàriament l’entitat. També cal explicar als potencials donants que el Centre està declarat com a Entitat d’Interès Públic, la qual cosa comporta uns determinats beneficis fiscals. 

Volem oferir més i millors serveis als socis i, per què no, al conjunt dels conciutadans, amb un programa d’activitats cohesionat, amb la implicació de les seccions de l’entitat i combinant el rigor acadèmic amb la divulgació cultural i científica. 

La biblioteca del Centre

Amb aquesta perspectiva, hem d’explicar què som, què fem i què volem fer. El repte radica a explicar, per exemple, què hi ha a la nostra biblioteca i com accedir-hi, també digitalment, perquè tenim una biblioteca patrimonial de més de 285.000 entrades, a l’abast de tothom, amb una videoteca de 30.000 ítems; radica a explicar que oferim un taller d’enquadernació de llibres antics i que tenim una molt activa Escola de Lletres.

Que es poden visitar les exposicions de la Sala Fortuny i que es pot consultar la reserva del patrimoni artístic, perfectament catalogat, que es pot accedir a la programació del Cine Club –enguany compleix 50 anys– i així un llarg etcètera, tot passant per l’activitat de les diverses seccions i fent referència a una de les peces fonamentals de l’entitat: les escoles, de dansa, de música, de teatre, d’idiomes... Sense oblidar l’observatori meteorològic amb dades sistemàtiques des de fa gairebé mig segle. 

Les Edicions del Centre de Lectura compten a hores d’ara amb 147 volums editats.

D’altra banda, hem de remarcar la transcendència que ha tingut històricament la Revista del Centre de Lectura, en les seves diferents èpoques i que avui s’edita en versió digital.  Tampoc no hem d’obviar les Edicions del Centre de Lectura, que compten a hores d’ara amb 147 volums editats.

El demà del Centre serà sens dubte millor. Som un element estructurador social de Reus no només des del punt de vista cultural, sinó també cívic, i aquesta dimensió ha d’ajudar a millorar la ciutat i, amb ella, nosaltres com a entitat. El Centre té, històricament, un gran potencial: els seus socis, persones implicades i compromeses amb la cultura, amb la societat, que fan cada dia un esforç col·lectiu per tal de preparar el Centre de Lectura de Reus per al futur.