El Tiempo
Estado Carreteras
Whatsapp
Encuesta
Directorio Empresas
Juegos
Serè i satisfet. Així ha sortit Jordi Carrilero del Jutjat d'Instrucció número 1 de Tarragona. Carrilero va denunciar a la Justícia d'Argentina les tortures i l'empresonament del seu pare, Pascual Carrilero Carrilero, comerciant reusenc, que "va ser brutalment torturat a la caserna de la Guardia Civil de Reus quan va ser detingut amb altres companys com en Cipriano Martos Jiménez".
La declaració de Jordi Carrillero ha durat aproximadament 90 minuts. En sortir dels jutjats estava content i tranquil per poder explicar tot el que havia denunciat a l'Argentina.
"La funcionària ens ha atès molt bé, un fet que contrasta amb la realitat. La realitat és que la Justícia espanyola no ha volgut fer-se càrrec dels casos de la repressió franquista. Sento que havia de declarar en nom del meu pare, que va ser torturat per la Guardia Civil de Reus. Em sento alleugerit perquè el que va passar estarà escrit i no quedarà en l'oblit".
El Jordi recorda que "quan van passar els fets era molt petit". "Anys després quan tenia 16 anys, ja a la democràcia, treballava amb el meu pare al negoci familiar i es va apropar un senyor que li digué al meu pare "te dimos bien, te dimos bien".
Jo no entenia què estava passant. Després a casa vaig parlar amb la meva mare i és quan vaig ser conscient que aquell senyor havia estat el torturador del meu pare", ha relatat Jordi Carrilero.
La seva germana, Esther, serà la pròxima a declarar, en aquesta ocasió als jutjats de Reus.
El cas de Cipriano Martos
Cal recordar que Antoni Martos, germà de Cipriano, ja va declarar davant de la Justícia l'agost de 2016 per acusar a l'Estat «de voler silenciar les circumstàncies en les quals el 1973 va morir el seu germà».
La declaració va tenir lloc als jutjats de Sabadell per requeriment de la jutgessa argentina, María Romilda Servini de Cubría, que instrueix la causa per crims de genocidi i contra la humanitat comesos durant el franquisme.
Al llarg de la seva declaració, Antonio Martos va explicar el moment en què la seva mare li va comunicar la mort del seu germà, militant del Frente Revolucionario Antifascista y Patriota (FRAP). Ell mateix també va denunciar que «cap govern» de l'Estat espanyol, ni durant la dictadura franquista ni durant els anys posteriors, «ha facilitat que s'investigui el cas».
