Reus: xarxes i digitalització, eines per entendre millor els joves

Sentir la veu i les voluntats dels joves. Aquest és un dels objectius del Pla Local de Joventut de Reus (2016-2020). El pla, encara pendent de tancar i del qual se n’extrauran una sèrie de conclusions a través d’un diagnòstic aquest mateix any, genera un gruix informatiu amb el qual la Regidoria competent elaborarà un document nou, on es planificaran les actuacions municipals corresponents. 

El vigent inclou 28 programes, 65 actuacions i 9 eixos que contemplen temes tan importants com ara l’empoderament personal, l’educació i la formació, el treball i la mobilitat. «Hem de reflexionar en el concepte de ‘joventut’, què significa ser jove? No es tracta de posar límits a franges d’edat, únicament. La joventut són moments de vida i volem arribar fins als 30 anys, ser més propers», destaca el regidor de Salut i Ciutadania a l’Ajuntament de Reus, Òscar Subirats. 

El regidor aposta per «treballar l’oci saludable», terme promogut en el marc de la iniciativa ‘Planet Week’ l’octubre passat, on es van programar tastets de dansa, teatre, música i esports adreçats als joves. La finalitat? Canviar i millorar el seu temps dedicat a l’oci. «Els plans locals de joventut, que formen part de la tasca habitual de tot ajuntament, ens permeten avançar i aprendre, són vius. Tenim el repte d’elaborar un futur document entre finals d’aquest any i principis de l’altre. La realitat es transforma molt de pressa i, potser, hi haurà eixos diferents per treballar, on voldríem tractar d’una manera més exhaustiva l’habitatge i iniciatives que facilitin l’emancipació juvenil», explica Subirats.

La recerca de més mecanismes de participació és un altre objectiu treballat en el pla vigent, però que «es continuarà potenciant en el futur», manifesta. La digitalització serà (i és) una de les màximes. «Generar focus de participació tot emprant els canals que utilitzen els joves s’ha convertit en la nostra obligació. Hem de fer servir el seu llenguatge i els seus canals de comunicació. Les xarxes i la digitalització ens ajuden a construir aquest diàleg per tal d’assabentar-nos de quins dubtes tenen», afegeix Subirats. Val a dir que, a finals de l’any passat, va crear-se l’eina comunicativa ‘Misi’, que funciona a través de la plataforma de missatgeria instantània Telegram. Mitjançant un xatbot –un programa que imita una conversa bidireccional a través d’intel·ligència artificial–, el jove pot adreçar-se a l’aplicatiu i interactuar sobre orientació laboral, activitats, transport o sexualitat. Les consultes realitzades fins ara són una quinzena (fins a la darrera consulta feta). 

El regidor esmenta que, tant els centres educatius com els Centres Cívics, el Casal de La Palma i la Casa d’Oficis han estat altaveus per als usos dels diferents canals comunicatius. Destaca la dinamització juvenil en l’EPI (Espai de Participació i Informació) Jove, un projecte que des de 2011 converteix els joves en els responsables de dinamitzar la informació. Amb el suport del Casal de Joves, dissenyen campanyes i activitats que donen resposta a les seves necessitats.