'Som el casino del poble'

Com el casino del poble. Així és com Josep Balanyà, l’actual propietari del Bar Niza –o el Niza–, anomena el seu establiment, el qual porta més de 50 anys de trajectòria. «Som gairebé el primer bar que es va obrir al barri Niloga m’atreviria a dir, i tothom ens coneix. Quan el va agafar el meu pare ja feia un any que estava obert», explica. Ell i la treballadora Cristina Virtopeanu, s’encarreguen del local, el qual suma molts clients fidels de tota la vida que sobrepassen els 60 anys. «Enfoquem el futur molt proper al present, amb els seus daltabaixos i els temps de bonança. Avui en dia, no hi ha res segur. Com tots, hem patit la crisi, però no deixem de treballar. En realitat, som una gran família, perquè tots ens coneixem i en dediquem temps els uns als altres, que és el veritablement important», continua el propietari del Niza.

El local té caliu i conserva molts trets antics. No cal remirar massa. A la barra mateix llueix un d’aquells telèfons antics, que hom podia veure en una cabina qualsevol. «A hores d’ara, totes desaparegudes. Encara recordem quan n’hi havia. De fet, aquest que tenim és el nostre telèfon al qual la gent hi pot trucar. Encara funciona amb monedes, però són pocs els que l’utilitzen», diu Virtopeanu. Segons Balanyà, allò que diferencia el bar és la seva vida perllongada. Han vist generacions i generacions passar per allà. «Hem conegut solters que ara són avis i continuen venint. Això ens agrada molt», reconeix Balanyà.

Un altre dels trets que sobta en entrar al recinte és l’agrupació habitual i aficionada al dòmino i les cartes, «sobretot al joc de la botifarra, una pràctica gairebé perduda. És potser un dels llocs que encara conserva el costum, com un casino de poble, tot un punt de trobada».


Afluència de famosos
D’històries? Moltes! Després de tant de temps, el Bar Niza ha esdevingut tot un imant per a personatges famosos. «Hem vist de tot! Un cop va venir l’advocat i jurista Antonio Pedrol Rius a utilitzar el servei, va ser força maleducat i sempre anava amb guardaespatlles. Entrava i sortia, i ni un cafè. Tot això ho va viure el meu pare, de fet. Jo era molt petit... Un altre dia també va venir el Ramoncín, ja que venia per fer un concert al Reus Deportiu, abans s’hi feien molts», enumera tot entusiasmat.

I la llista d’anècdotes i històries no s’atura aquí. El tret que més destaca el reusenc és que els famosos eren «molt naturals i s’escapaven dels focus per descansar i prendre l’aire. I arribaven fins aquí. També ens va visitar el trompetista Rudy Ventura, que marxava cap a les festes de Vilaplana...I a més, ens va demanar si podíem posar la primera cadena, perquè la seva filla actuava a la televisió, ja que era una de les components del grup musical Parchís», diu tot rient el propietari del local. I és que va parar expressament al Bar Niza per veure la seva filla en directe.