Tanca la pastisseria Soler Pont de Reus

L’ametlla i l’avellana són la base dels Fruits de Reus, un dels productes estrella de la pastisseria Soler Pont. Però no és l’únic. Les mones de Pasqua, els tortells de Reis o, coincidint amb aquestes dates, els panellets, també fan les delícies dels més llépols.

Un dels seus secrets és que sempre s’han elaborat artesanalment, tal com es feia en èpoques passades però amb els avenços actuals. A partir del 2 de novembre, però, els seus clients s’hauran de desplaçar fins a Botarell per poder gaudir de tots ells. El motiu respon a la decisió dels seus propietaris de tancar la històrica botiga de la plaça Llibertat per centralitzar tot el negoci en un sol establiment.

Així mateix ho explica aquests dies la Magda Pont als clients amb gran aflicció i després de tota una vida dedicada a la rebosteria. «El canvi generacional és un dels motius que ens han obligat a prendre la decisió de tancar», assegura. A més a més, ella mateixa també considera que Reus ha perdut el potencial econòmic que havia tingut anys enrere quan van obrir la pastisseria al mateix indret i quasi amb la mateixa distribució interior que manté en l’actualitat.

Soler Pont va obrir portes ara farà 43 anys. Era un 15 de setembre de 1972 quan el pare de la Magda, en Pere Pont, i el seu marit, Josep Anton Soler, van posar el 27è obrador de la ciutat. L’obertura no va suposar cap novetat dins de la família, de llarga tradició dins del món dels pastissers. I és que, anteriorment, havien tingut botiga a Cervera i Lleida. Des del primer moment, la pastisseria va agafar renom per la gran qualitat dels seus dolços i especialitats salades.

Era l’època daurada del sector a la ciutat, amb clients de tota la demarcació i fora d’ella que s’apropaven a Reus els cap de setmana per comprar des de pastissos, tortells, bombons a menjar blanc. Noms com la Confiteria Padreny, la Pastisseria Poy, o Jordà al carrer Monterols també sobresortien de la resta.

No obstant això, un altre factor va disparar la popularitat de la tenda de la plaça Llibertat: la seva cafeteria. Soler Pont, avançant-se al que avui en dia ja és habitual, va comptar des del primer dia amb un servei de barra.

Això va fer que l’establiment es convertís en un punt de trobada obligat totes les tardes per prendre xocolata.

Un dels altres elements que cridaren més l’atenció va ser el logo de la tenda, amb el clàssic barret de copa i paraigua, que s’ha mantingut intacte. L’impacte dels seus cuidats aparadors també van donar molt a parlar.

Amb el pas del temps, el negoci – que disposa de l’A d’Artesania i el títol de Mestre Artesà Pastisser– es va anar consolidant fins a l’actualitat. En aquests moments, la pastisseria està dirigida pels fills de la Magda, la Mònica i el Roger, que representen la tercera generació de pastissers. Ells han estat els encarregats de prendre la decisió de centralitzar el negoci a Botarell.

Allí, més enllà de mantenir la mateixa rebosteria artesanal, també oferiren servei de menú diari i menjar encomanat. Aquests canvis, afegeixen, són necessaris per diversificar l’oferta però mantenint la tradició.

Pastisseria Jordà

Ara fa vuit anys també tancava una altra pastisseria referència a la ciutat. La Pastisseria Jordà, des de 1850 al carrer Monterols, on ara es troba la tenda Ibericus, era molt reconeguda per les seves Mones de Pasqua. En el seu cas, la decisió va respondre a la falta de relleu generacional dins la família.