Reus ha entrat de cap a la llista de 122 ciutats de la Ciència i la innovació al conjunt de l’Espanya i, d’aquesta manera, comparteix espai amb quinze ciutats catalanes més, com Barcelona, Sabadell, Terrassa, l’Hospitalet de Llobregat o Castelldefels, totes de més de 100.00 habitants. En l’àmbit espanyol, a la llista hi figuren, entre d’altres, Madrid, Sevilla, València, Saragossa i Vitòria. El Diari ha contactat amb alguns dels municipis que acumulen experiència en aquesta xarxa per saber quin impacte ha tingut en les seves polítiques públiques relacionades amb la innovació i la ciència. Ha estat útil? De què els ha servit?
De les opinions recollides, en destaca la de Barcelona (1.680.000 habitants). La capital catalana, que hi és des del 2010, parla meravelles de la contribució i afirma que «té molt de valor» perquè es tracta d’«un club restringit». En paraules al Diari del director d’Innovació Urbana de l’Ajuntament de Barcelona, Michael Donaldson, «no s’hi pot entrar [a Red Innpulso] només per voluntat, sinó que s’ha de demostrar la feina feta amb una memòria ben elaborada». No es tracta «només de literatura», Dondalson diu que s’han de presentar «indicadors i evidències» que demostrin que has aconseguit els objectius marcats. El reconeixement es valida cada quatre anys.
Segons Barcelona, de les contribucions més destacades és que es generen «espais d’experimentació i de treball» entre ciutats que, si bé tenen mides diferents, tenen problemes en comú. «Valorem que la iniciativa privada, ja sigui un centre de recerca o una empresa, pugui testejar projectes pilot en situacions reals i que, al final, es puguin convertir en productes útils». En aquest sentit, Donaldson recorda que els problemes urbans, com la mobilitat, el canvi climàtic o la desigualtat, són comuns als municipis i, per això, «posar-los en comú i copia-enganxa solucions que funcionen donen molta riquesa». Per exemple, si Reus troba un sistema per netejar parets pintades de grafit d’una manera eficient i econòmica, la resta de ciutats tenen espais per copiar l’experiència aplicant la mateixa metodologia.
Una de les ciutats catalanes de més pes que formen part de la xarxa és Sabadell (221.000 habitants), que va rebre la distinció fa més de deu anys. Fonts municipals consultades expliquen al Diari «la valoració molt positiva» del reconeixement que, segons diuen, «posa de manifest el compromís amb el coneixement, la recerca aplicada i la innovació com a elements de competitivitat no només per a les empreses sinó per al conjunt de l’ecosistema i el territori».
El fet de formar part dels grups de treball d’Innpulso ha permès a la cocapital vallesana «compartir i accedir a experiències sobre transferència de coneixement i innovació amb altres ciutats, i ser partícips de diverses iniciatives», així com empènyer el Campus de Ciències de la Vida i la Salut o el Hub Aeronàutic. «Han de revertir en més activitat econòmica, més llocs de treball i més qualitat de vida», constaten les fonts.
En una entrevista publicada aquest diumenge al Diari, el president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, va afirmar que «és importantíssim ser-hi» i «mantenir-se com a ciutat de la ciència i la innovació». Per a Basora, «innovació és una nova línia de muntatge d’una empresa o el fet de canviar una persona del seu lloc de feina perquè sigui més eficient.»
«Impuls a la innovació»
Aquesta distinció, atorgada pel govern espanyol, implica «el reconeixement i impuls de les actuacions que en matèria de ciència i innovació realitzen les administracions públiques», segons consta al web de Red Innpulso. També «fomenta la col·laboració entre els ajuntaments que en formen part», així com «la millora del potencial innovador d’aquests municipis de manera que arribin a representar un model per altres administracions locals». La feina es vertebra a partir de set línies d’activitat com aliances estratègiques i eines de gestió per a la innovació, i s’organitzen en quatre grups de treball: espais d’experimentació, compra pública d’innovació 2.0, transferència de coneixement i innovació, i espais de reflexió i treball.
