Després de treballar durant anys en el món de la moda, Lídia Alarcón va decidir embarcar-se en la disciplina i va establir-se com a docent. Ara imparteix ioga al centre Gotas de Luz, tal com anomena els seus alumnes.
- Des de quan porta endinsada en aquest ampli món del ioga?
- Com a docent porto des del 2003 i estic practicant-lo des de l’any 1989 aproximadament. El perquè de la meva tria amb el ioga és ben senzilla, no s’acaba mai. Sempre que estiguis disponible per ser algú nou a cada instant, estàs preparat, perquè cada moment és un de nou i s’ha de gaudir del present. El procés ha de ser vivencial no teòric.
- I cadascú porta el ioga dins, com diuen molts?
- Cadascú té unes capacitats en el seu interior i a través del ioga surten. Quan una persona s’inicia amb aquesta pràctica, el que descobreix és pau i equilibri, un tret fonamental. En un món occidental com el nostre on hi ha una gran quantitat d’avantatges però molta competitivitat, ens trobem que en molts cops treballen per sobre de les nostres capacitats i limitacions. El ioga et permet una parada en el camí per connectar amb tu. És el silenci a través de l’experiència. En realitat és un cop pel sistema nerviós, ja que t’adones que has de començar a respirar i a experimentar d’una altra manera la vida. No hi ha competitivitat, no hi ha res a assolir, simplement t’atures i reflexiones.
- Quan va descobrir el ioga, també va suposar un trasbals?
- Quan vaig conèixer el ioga a través del que va ser el meu professor, en Rubén Darío. Em va captar pel carrer en realitat. No vaig fer ioga en aquell moment, però ho vaig agafar com a una opció. Quan vaig tenir un moment personal determinat en la meva vida en el qual em vaig dir que era l’escollit, vaig optar per tastar el ioga. A partir de llavors no vaig deixar-ho mai més. Vaig començar amb el meu espai i el vaig començar a valorar.
- I com ho va fer això?
- Precisament és un procés en el qual no penses ni en tu mateix ni en ningú. Prens consciència, i quan hi ha consciència, no hi ha identificació, ni identitat. També crec que no val viatjar fora per aprendre ioga, jo el vaig aprendre a occident per a occident.
- Per què assisteix la gent a fer ioga?
- Normalment vénen perquè tenen bé mal d’esquena o alguna patologia o quelcom relacionat amb el sistema nerviós. A partir de practicar ioga notes una sèrie de beneficis. L’esquena millora, la respiració també... Arriba un moment que si et planteges aprofundir en aquesta matèria, has de ser un practicant diari. Ha de ser una pràctica orientada cap a tu i cap a l’exterior.
- En quin sentit?
- Un estat de ioga és una pràctica que integres, però sempre encomanes. Per tant, en pic tu estàs bé amb tu mateix i amb la vida, ho irradies. Imagina’t que un dia t’aixeques pessimista. Segur que tothom ho notarà, oi? Doncs el mateix passa quan és l’efecte contrari. Tothom t’ho veu.
- És qüestió d’energia?
- És evident perquè ho transmet. El ioga ben entès, però, almenys des del meu punt de vista és aquell on no hi ha cap ego. I darrere d’aquest procés hi ha molta feina, perquè aquesta disciplina no és només fer quatre postures i relaxar-te, sinó que és voler dur cap endavant una tasca interna.
- Cadascú té el seu ritme per dur a terme aquesta tasca?
- Evidentment no tothom és el mateix. Hi ha gent que té unes capacitats més afinades i d’altres que han d’estudiar i practicar més. Si tens una ment més predisposada a la dispersió i et costa concentrar-te, naturalment, et costarà molt més. El ioga és un entrenament en el qual tu recondueixes les teves capacitats cap a on tu vols. Si el que vols és crear una expressió externa d’una energia plena, has d’esforçar-te.
- El ioga és més que fer postures...
- És una oportunitat d’experimentar-te en plenitud i és vivencial. Ningú ho farà per tu. El que li dic als meus alumnes és que el ioga és la clau mestra. Com a docent només els guio, perquè estem en continu aprenentatge i jo aprenc d’ells i a l’inrevés. Es tracta d’un procés tolerant.
