Des de l’època medieval la plaça Mercadal dóna identitat a la ciutat de Reus. Fins als nostres dies ha estat l’espai representatiu de la vida ciutadana en actes de la festa major de Sant Pere, rellevants esdeveniments socials i polítics i el centre comercial d’una ciutat de llarga tradició de mercat. El seu nom prové de mercat de dalt, al quedar insuficient l’inicial mercat situat més avall a la vila vella.
La carta de població de l’any 1186 fa referència als edificis bastits fora muralla, l’inici de la vila nova urbanitzada a l’entorn de la plaça del Mercadal, l’espai vertebrador del creixement de Reus al segle XIII. La plaça era una cruïlla de camins on confluïen el camí de Monterols des de Prades, el camí de La Selva i Valls per l’actual carrer de l’Hospital amb el call o barri jueu documentat l’any 1171, i el carrer Major amb el portal del carrer de la Font, amb camins procedents de les poblacions de la costa i de ponent.
Al segle XV la vila nova bastida a l’entorn del Mercadal i envoltada de la muralla que segueix l’actual tomb de ravals, quadruplica la població de la vila vella. L’empenta comercial de la ciutat es manifesta en els privilegis de Jaume II de l’any 1309 per celebrar el mercat setmanal dels dilluns i de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1342 per tenir una fira anual de quinze dies. Al segle XVIII predominaven encara a Reus les cases unifamiliars, com bona part del parcel·lari de la plaça. Els inventaris dels protocols notarials de la ciutat descriuen una tipologia generalitzada de les cases reusenques setcentistes. Es parla de la planta baixa amb l’entrada, un corral i «la botiga», una denominació genèrica que manifesta l’activitat bàsica de Reus que el Mercadal i els carrers adjacents són un exponent.
Adroguers com Cal Coder, magatzems de roba com Cal Navàs i esparters o botigues de diferents productes ocupaven la plaça. Les botigues del Mercadal també eren lloc de tertúlia, on es parlava de les darreres noticies ciutadanes, negocis i noves iniciatives, com el projecte del canal de Reus a Salou o un nou transport amb diligència de Reus a Barcelona.
L’any 1854 es va autoritzar l’activitat de mercat al centre de la plaça, desapareixen les parades de verdures l’any 1949 amb l’obertura del nou Mercat Central. Ara és lloc de venda de productes artesanats en dates determinades, espai d’activitats lúdiques i terrasses dels bars que van substituint les antigues botigues.
Documentació fotogràfica antiga mostra les cases del Mercadal de finals del segle XIX amb les plantes baixes de botigues, dues plantes superiors destinades a habitatges i golfes sota coberta, algunes amb un soterrani que es prolonga sota els porxos. La majoria de les edificacions actuals són dels segles XIX i XX.
Predominen edificis d’una arquitectura senzilla i popular, destacant l’edifici de l’ajuntament del segle XVII amb la façana reformada als inicis del segle XX, la casa del número 15 amb traces medievals i la casa Navàs de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, la joia del modernisme reusenc.
L’espai porticat més llarg de la plaça al costat de ponent s’anomenava el porxo dels senyors, pel costum de passejar-s’hi ciutadans d’alta posició social, amb estudis, comerciants i propietaris que «vestien per tot dia levita o paletó negre o capa, segons l’estació de l’any, i sempre barret de copa» com diu Josep Güell i Mercader al seu llibre Coses de Reus. En aquests porxos la Casa Navàs ara senyoreja el Mercadal.
La Plaça del Castell, el cor de la 'vila vella'
L’any 1171 es documenta una torre de defensa o castell que dona resguard als habitants del primer nucli urbà de Reus i assegura la vigilància dels camins que hi confluïen. A mitjans de segle ja es parla de la vila vella i de la vila nova, està situada la primera al voltant del castell i la primitiva església romànica de Santa Maria. L’actual plaça del Castell és l’espai que identifica aquest primer poblament de la ciutat.
La vila vella ocuparia un espai sensiblement quadrangular amb carrers ortogonals en un terreny sense accidents topogràfics remarcables. Quedava closa per un mur defensiu amb quatre portals, dos documentats als carrers Major i de la Font, i els altres més hipotètics al front nord i al carrer de l’Hospital darrere l’església.
La plaça del Castell s’urbanitza amb tota probabilitat durant el primer quart del segle XVII, quan el capítol tarragoní es desprèn de les terres que ocupava l’antic castell. La plaça actual conserva les traces de la vila vella amb la planta rectangular, un ‘retranqueix’ porticat a l’angle nord-oest, unes reduïdes dimensions de bona part del parcel·lari medieval de les cases que li donen façana i dos accessos pels carrers del Castell i Santa Maria.
La plaça era un espai propici per destinar a mercat i trobades col·lectives dels habitants de la vila. Es tenen referències del segle XIX que el dilluns s’hi feia mercat, una activitat actualment substituida per les terrasses dels locals de restauració que ocupen molts immobles. De l’antic castell resta en peu l’únic edifici anomenat Castell del Cambrer veí a la Prioral, amb una planta rectangular i arcs diafragmàtics de carreus escairats de grans dimensions en dues alçades. Les façanes dels edificis actuals són bastant uniformes amb unes proporcions tradicionals de balcons i finestres típiques de finals del segle XIX. L’església prioral de sant Pere dona identitat a la plaça, amb la visió del campanar sobresortint del seu absis poligonal i la majestuosa façana lateral entre contraforts de la nau gòtica. La porta lateral per l’atri de Sant Sebastià emmarca el fons de la plaça i pot evocar l’accés septentrional de l’antic castell, el nucli fundacional de la ciutat.
