Reclamen que les Muntanyes de Prades siguin Parc Natural en dos anys

Algunes entitats de la zona han creat una plataforma cívica per demostrar el consens del territori i exigir celeritat a la Generalitat

| Actualizado a 16 marzo 2022 15:24
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

¿Cree que se debe proteger el catalán en las escuelas?


No

Una dotzena d'entitats de les cinc comarques que abracen les muntanyes de Prades s'han constituït en una plataforma cívica per reactivar la declaració de Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Demanen celeritat i volen que sigui realitat en un màxim de dos anys -i no tres, com es va comprometre la consellera Teresa Jordà, a finals d'any. El document redactat per la plataforma està sumant contínuament adhesions -ara són una cinquantena d'entitats.

El territori vol demostrar que els 22 municipis d'aquest espai d'interès van a l'una, que s'ha passat pàgina a reticències i que ja no hi ha "excusa" perquè la Generalitat demori més una declaració de la qual ja se'n parlava fa 90 anys enrere. "No pot quedar a un calaix", diuen.

El document redactat per la plataforma, subscrit fins a data d'avui per 48 entitats del territori -comarques del Camp de Tarragona i sud de Lleida-, vol ser el "tret de sortida pública" a la petició que s'acceleri la declaració del Parc Natural de les Muntanyes de Prades per part de la Generalitat. La nova plataforma cívica vol aprofitar el consens existent entre els 22 municipis que s'engloben en aquest espai natural i agilitzar la declaració, sobretot quan "no se'n parteix de zero".

Hi ha un llarg històric. "Es remunta al 1932, aleshores ja es parlava d'una xarxa embrionària d'espais protegibles i s'esmentava Prades i la Mussara", ha recordat Joan Cartanyà, representant del Centre Història Natural de la Conca de Barberà.

Els 22 municipis

Les reticències d'alguns ajuntaments havien frenat el projecte. "L'excusa de la Generalitat era la manca de consens del territori, però ara s'hi han adherit els 22 municipis, tots hi estem d'acord, s'ha pres consciència i això és un tret diferencial molt important; per això la urgència que volem que s'acceleri i s'avanci el més aviat possible; cal tenir en compte que vindran eleccions i tenim por que es torni a tirar enrere, és important anar ràpid", ha afegit Cartanyà.

La plataforma ja vol anar per feina, fer d'interlocutora i parlar dels límits d'aquest àmbit a protegir. "Tots hi estem d'acord, hem d'evitar que surti cap escull que impedeixi que la declaració sigui una realitat", argumenta el president de Gepec-EdC, Xavier Jiménez.

La plataforma afirma haver-se constituït per pressionar i perquè el projecte "ni es demori ni fracassi", ha afirmat el president de l'Ateneu Cultural Josep Taverna d'Alforja. Andreu Ferrer. Des de la plataforma es destaca que bona part de les entitats demandants són del sector primari i que, a part de preservar el territori, la declaració com a parc natural també constituirà un revulsiu socioeconòmic.

A la vegada, es lamenta el "greuge comparatiu" que arrosseguen les comarques del sud, en polítiques de conservació del paisatge, en comparació al nord de Catalunya. Segons la plataforma, en 22 anys s'han declarat cinc espais naturals a Catalunya. "S'ha de materialitzar en dos anys, no pot quedar a un calaix", conclou.

Comentarios
Multimedia Diari