35 d’anys d’acords sentits

Els músics voluntaris integrants de la banda natzarena que conserven una puresa plena d’esquinçaments sonors

23 marzo 2019 08:43 | Actualizado a 23 marzo 2019 08:47
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

De petit, Xavier Torné, avui mestre de la banda dels Natzarens, veia com la tieta planxava amorosament la vesta negra del tiet. Després anava amb l’avi Pere a la recollida de passos i la processó del Sant Enterrament, on escoltava la banda de cornetes, gaites i tambors de la «Policía Armada» de Barcelona, que feia cruixir les costelles del Natzarè, a coll de mercenaris del port. 

Més enllà de les tonades d’origen militar, que tractàrem la setmana passada, des de la dècada de 1920 havia sorgit un repertori específic de Setmana Santa. Cal viatjar a Málaga per localitzar-hi el jove músic Alberto Escámez López (1896-1970), mestre de la banda de cornetes i tambors del «Real Cuerpo de Bomberos», fundada el 1911 en la localitat andalusa. El 1992 Torné descobrí la marxa lenta d’aquest autor «La Dolorosa» en un disc sobre la Setmana Santa de Sevilla, i la incorporà al corpus natzarè.

Marxes per a la Passió
Escámez havia aconseguit dotar de caràcter propi les formacions musicals de cornetes, buscant un estil personal amb marxes solemnes, senzilles, de marcat caire homofònic i suau línia melòdica, afinació en re, amb un percudir de tambors constant. Avui es consideren clàssiques i s’interpreten arreu. 

Dins aquest bloc de marxes sacres, els Natzarens fan sonar «Macarena», composada el 1943 per Emilio Cebrián Ruiz (1900-1943), autor també de «Nuestro Padre Jesús», llargament vinculada al misteri Vetlleu i Pregueu de la Salle de Tarragona. «Macarena» formava part del repertori de la banda de música Ciutat de Tarragona, la primera civil de la democràcia a casa nostra. Els Natzarens l’adaptaren per a cornetes i timbals.

El llavi és fonamental en els bons intèrprets de corneta

En la mateixa línia, el 2017, quan afegeixen trompetes a la formació, el Xavier sumaria «La saeta», de Joan Manuel Serrat, adaptada per a processó el 1983 per l’«Agrupación Musical Santísimo Cristo de la Buena Muerte de Ayamonte» de Huelva, i enregistrada el 1986 per la «Banda de cornetas y tambores Virgen de las Angustias - Los Gitanos», de Sevilla.

Préstecs i creacions
El tercer bloc l’integren marxes no explícitament passionístiques, però prestades d’altres formacions i redirigides per acompanyar el misteri a coll. «Misericòrdia»,  així batejada per ser habitual en la banda de cornetes i tambors de la Misericòrdia de Reus –molt present durant dècades al Sant Enterrament tarragoní–, o «Antiguo Reino», peça anònima original per a banda de gaites i percussió. Aquest «Hino do Antergo Reino de Galicia» o marxa «dos Peregrinos» està considerada com l’himne instrumental de Galícia. Era comú entre els gaiters de les confraries processionals gallegues. 

En el mateix apartat de préstecs, però dins les marxes ordinàries o ràpides, Torné esmenta «Aïda», fragment de l’òpera de Giuseppe Verdi, o el «Te Deum» o himne d’Eurovisió. De finals del segle XVII, és obra del compositor francès de música sacra Marc-Antoine Charpentier, qui la dirigí a l’església de Sant-Louis a París en la celebració del triomf, el 1692, de l’exèrcit de França en la batalla de Steinkerque. 

El trio és la part més tranquil·la de cada marxa processional

El quart i darrer apartat del repertori dels Natzarens l’integren les composicions del mateix Xavier Torné. Pel desè aniversari de la fundació de la banda, el 1994, gestà «El Natzarè», a què han seguit després «Sant Miquel» –temple titular de la germandat–, o «Nova», estrenada l’any passat. 

Enguany escoltarem per primer cop «Aniversari», que a partir d’un trio inspirat als setze anys va escriure quinze dies després de la darrera Setmana Santa, quan les sensacions, emocions i aromes dels jorns de Nissan encara eren ben vius.  La formació complirà enguany el 35è aniversari de la fundació.  Els pinyols, les seves notes més agudes, penetraran els cors tarragonins.

Comentarios
Multimedia Diari