Incertesa per l’allau de parcs eòlics projectats a la Conca

Una allau de parcs eòlics es dibuixen a cavall entre Tarragona i Lleida. La zona de l’Alta i Baixa Segarra és un entorn que ja conviu amb diverses centrals. Ara, el nou decret llei urgent del Govern per combatre l’emergència climàtica obre la veda a la implantació de nous parcs.

Recentment s’ha fet públic que la firma Naturgy –l’antiga Gas Natural Fenosa– vol fer una desena de parcs amb 73 aerogeneradors, la gran majoria a les comarques de l’Anoia, la Conca de Barberà i la Segarra. En aquesta pugna eòlica, però, també hi entren altres empreses, com Green Capital Power –controlada per l’exgendre de Florentino Pérez–, que ja s’han presentat als municipis per temptejar-los.

Al territori hi ha divisió entre partidaris i detractors de l’eòlica. L’Anoia, la Conca de Barberà, la Segarra i la Ribera d’Ebre són les quatre comarques catalanes en què es preveu una major implantació eòlica.

Dels onze nous parcs previstos amb 78 molins en total, una vintena es dibuixen a l’Anoia, una altra vintena a la Segarra, divuit a la Ribera d’Ebre, catorze a la Conca de Barberà i cinc al Baix Camp.

Per la seva banda, Green Capital en planteja un altre, amb el nom de Portella, entre Santa Coloma de Queralt i Argençola. Aquests són, ara per ara, els projectes que contempla la Generalitat, però no són els únics que hi ha sobre la taula.

La Conca, un sí condicionat

Els alcaldes de la Conca de Barberà, una de les comarques actualment amb més presència d’eòlica, ja s’han reunit per valorar aquest nou mapa eòlic i han consensuat un informe que dona llum verda als projectes, però amb tot un seguit de condicionants de caràcter genèric, a complir sine qua non pel promotor del parc.

Entre aquests s’hi troba respectar infraestructures pendents al territori com la xarxa soterrada d’abastament d’aigua, la xarxa comarcal de telecomunicacions, així com també la Carta del Paisatge aprovada pel Consell Comarcal, a part del manteniment de camins malmesos i la restauració vegetal dels talussos.

«Són unes observacions que serveixen tant per als projectes que preveu la Generalitat com d’altres que puguin arribar de més companyies, i tant per a l’energia eòlica com la fotovoltaica», explica el president del Consell Comarcal, Magí Trullols. «Aquí no hi ha front comú unànime, però hem consensuat aquest informe», afegeix.

Els municipis que conviuen amb aerogeneradors no tenen cap interès en acollir nous parcs. És el cas de Conesa, on ja hi ha dos parcs que va engegar Gamesa, ara en mans d’Iberdrola. Són més de trenta molins en un poble amb un centenar de veïns censats. «De molins aquí ja en tenim», afirma l’alcaldessa, Rosa Maria Berenguer. Per contra, aquells que no en tenen els veuen amb bons ulls. A les Piles s’hi dibuixa un dels parcs de Naturgy, Seré, i els pertocarien sis molins. «Tots es dibuixen sobre una zona de conreu, pot ser una bona ajuda per a un municipi petit, el nostre posicionament és totalment favorable», manifesta l’alcalde, Llorenç Montalà.

A la Conca de Barberà hi ha un total de 87 aerogeneradors repartits entre set centrals que estan en marxa. Les comarques del Priorat i la Terra Alta també concentren diversos parcs. Destaca el de Pradell de la Teixeta, amb 91 molins, un dels més grans del territori.