Josep M.Grau Masot: «El que es cou a Twitter és un reflex del món real»

Acaba de doctorar-se en Antropologia i Comunicació a la URV amb una tesi sobre ‘Les xarxes d’influència i de construcció d’opinió pública a Twitter’ a partir de l’anàlisi quantitativa de piulades entre el juliol del 2017 i els anomenats ‘fets d’octubre’.

Quina és la principal conclusió de la seva tesi doctoral?

Que quan hi ha un succés rellevant a Twitter, tot i haver-hi molta activitat i molta gent piulant, són molt pocs perfils els que reben la majoria de retuits. En els esdeveniments estudiats, aquests pocs perfils són entre 80 i 89 d’entre els centenars de milers que existeixen. I hi ha més d’un 85% de perfils que no reben cap retuit.

Quins són els esdeveniments que ha estudiat?

Nou esdeveniments: l’anunci de la llei del referèndum, els dies 4, 5 i 6 de juliol del 2017; l’aprovació de la llei del referèndum, els dies 6, 7 i 8 de setembre; l’inici de la campanya del referèndum, els dies 14, 15 i 16 de setembre; les detencions en la macrooperació de la Guàrdia Civil dels dies 20, 21 i 22 de setembre; el referèndum de l’1-O; l’aturada de país del 3-O; l’anunci d’eleccions el 26 d’octubre; i la declaració d’independència no efectiva del 27 i el cap de setmana posterior. 

Quants tuits ha analitzat?

Onze milions de tuits. El buidatge el vaig fer per paraules clau i hashtags.

Com interpreta el fet que hi hagi tan pocs perfils que rebin la gran majoria de retuits?

Que hi ha com una mena d’elit 2.0. Aquests poquets que susciten una gran quantitat de retuits són els que realment poden generar opinió pública i tenir influència.

Considera que retuitar és donar suport? Molts perfils avisen de just el contrari...

Moltes vegades retuites per deixar l’autor del tuit en evidència, cert. Aquests retuits, però, no tenen gaire recorregut. Retuitem molt més els missatges amb els quals estem d’acord.

L’elit 2.0 de què parla vostè, són polítics o ciutadans?

Hi ha una mica de barreja, i jo crec que això és molt positiu. Cal tenir en compte que Twitter recull en certa manera l’herència dels blogs, que apareixen amb força als anys 2004-2005. Els blogs trenquen l’estructura comunicativa dels mitjans tradicionals. Una virtut addicional de Twitter és que recull l’herència dels blogs però ho fa des d’un mateix vector. Ho tens tot allí.

Twitter també permet que gent que no forma part del que entenem per esfera pública tingui una veu, oi?

Sí. Aquests perfils que no són ni de polítics ni de periodistes representen entre el 20% i el 60% d’aquesta elit 2.0. I això es pot considerar positiu, perquè, com dèiem, es desfà aquell esquema rígid de l’era preinternet en què hi havia un mitjà d’informació i un canal, i un auditori més aviat estàtic i passiu. 

Ara les relacions són molt més canviants i imprecises.

Entrem en un entorn més líquid, sí, i qualsevol persona es pot dirigir de manera directa a persones que d’una altra manera no tindria tant a l’abast. A Twitter qualsevol ciutadà pot tenir converses, o, almenys interactuar, amb diputats, alcaldes...

Hi ha cap diferència destacable pel que fa a interaccions d’usuaris entre els nou esdeveniments polítics que ha estudiat?

Fins al 20 de setembre hi havia una polarització molt gran entre els partidaris del ‘sí’ i els partidaris del ‘no’ a la independència. A partir de les detencions del 20 de setembre s’afegeixen nous actors a les xarxes, com per exemple el Julian Assange. Llavors, la situació s’internacionalitza clarament. I després, arran de l’1-O, el debat ja no és tant ‘sí’ o ‘no’ a la independència, sinó les reaccions a les càrregues policials.

Ha constatat una polarització de la societat?

Ja es podia intuir que no trobaríem massa interacció entre els perfils molt a favor de la independència i els que hi estan absolutament en contra. Això ho hem ratificat. La conclusió a la qual jo arribo és que el que es cou a Twitter és un reflex del món real. De fet, també hem constatat la divisió existent dins del sector independentista.

El sector unionista no està tan dividit com l’independentista, a Twitter?

Al sobiranisme, la fragmentació ve marcada per l’eix dreta-esquerra. Cal tenir en compte que sota el paraigua de l’independentisme hi ha des dels anticapitalistes fins als democristians. Perfils molt afins a Demòcrates, per exemple, no faran retuits de persones de la CUP, i a la inversa. En el sector unionista també hi ha una divisió entre esquerra i dreta, però és més monolític.

Vostè a la seva tesi doctoral diferencia entre ‘influencers’, constructors i ponts. Pot explicar-ho?

És una proposta metodològica pròpia per identificar perfils amb la finalitat de caracteritzar les xarxes. Si parlem de retuits i de mencions, els perfils que reben més mencions i els que reben més retuits són els influencers. Als perfils que fan més retuits i que fan més mencions, els anomenem constructors, en el sentit que generen xarxa, fan d’amplificadors i altaveus dels continguts d’altres.  

I els ponts?

Els ponts són els perfils de Twitter que generen i reben més retuits, i els que generen i reben més mencions. Els volia estudiar per veure si hi havia comunicació entre els que formen part de comunitats ideològicament allunyades. En els casos estudiats, he vist que els ponts han servit per amplificar bàsicament el discurs de la comunitat afí.

Un ‘influencer’ podria ser el diputat d’ERC al Congrés Gabriel Rufián, i un constructor el Josep M. Mainat?

El Josep M. Mainat pot ser també influencer. Un constructor és qui genera molts de retuits però sense que el retuitin a ell.

Quina ha estat la principal ensenyança de la tesi, a banda de la part acadèmica?

Jo vinc d’un camp tecnològic i tècnic. Sóc enginyer electrònic i enginyer tècnic en telecomunicacions, especialista en audiovisuals. Vull dir que no vinc de lletres. Per a mi ha estat com trobar l’equilibri entre els estudis socials i la part més tècnica del big data. La tesi doctoral per a mi ha estat un procés d’aprenentatge de tot el que són les teories d’opinió pública i de comunicació. Aquesta hibridació m’interessa. Crec que potser d’aquí a uns anys no tindrà massa sentit parlar d’estudis de lletres o de ciències.  

Venim d’un període d’ultraespecialització i ara potser en convé un de desespecialització?

Doncs segurament sí. I és molt important també integrar-hi l’ètica. El que està clar és que el fet digital ho ha trencat tot. Ha trencat esquemes, polítiques d’empresa, i fins i tot la manera com has de fer les classes a l’aula!