Lágrimas de Sangre: «La música és un granet de sorra per al canvi global»

Lágrimas de Sangre és una banda de hip-hop nascuda entre el Masnou i Barcelona. Després d’alts i baixos en la seva carrera musical nascuda l’any 2006 que va disparar-se arran dels moviments del 15-M, actuaran avui a les 12 de la nit a l’avinguda dels Països Catalans al Morell, al Concert Jove de la Festa Major. L’entrada és gratuïta. Jordi Estivill és un dels tres MC -vocalista- del grup, que també compta amb un discjòquei i un guitarrista.

Durant els dos últims anys han experimentat un creixement exponencial. Com ho han viscut?

Ha estat bastant progressiu. El segon disc ja va ser una explosió, en aquell moment només havíem tocat a Catalunya i algun concert al País Basc. Cada cop ens coneixia més gent. Ens hem pres les coses tranquil·lament, intentem relativitzar-ho tot perquè som un grup d’amics i ho gestionem tot entre nosaltres.

D’aquestes noves experiències neix el seu darrer disc.

La sensació de vertigen que vivíem va donar lloc al leitmotiv del tercer disc, que porta el nom de Vértigo (2019), precisament. Bàsicament veus que molta gent parla de tu, que a les xarxes no sempre s’hi parla bé, no coneixes qui parla... És estrany. Però bé, ja portem 4 anys de vida, creiem que hem complert un somni.

En aquest parlen dels pros i els contres del món de l’espectacle. Què és el més difícil?

Estàs lluny de casa els caps de setmana, que és quan el teu entorn fa plans. Són moltes hores de carretera, que és perillós i cansat. A la feina, passem moltes estones d’espera i amb molta calor.

Es veuen recompensats els esforços?

Fem el que ens agrada, estimem el que fem i tenim la sort de viure d’això, que és tot un luxe.

Viuen exclusivament de ‘Lágrimas de Sangre’?

En l’àmbit econòmic vivim del grup, però després cadascú té altres interessos: altres grups de música, estudis o projectes desvinculats de la música.

Enmig del ple auge del grup, els van arribar acusacions d’agressions. Com van gestionar-ho internament?

Vam esforçar-nos per mantenir-nos units a nivell de grup, sabíem que era un atac que se’ns feia a tots des d’un sector que no ens podia ni veure. Les companyes van dir-nos que era millor abaixar el cap i no fer-ne gaire soroll fins que s‘esclarís tot.

Cap a quin membre del grup anava dirigida l’acusació?

Inicialment a tota la banda, va ser un tuit d’una altra noia el que apuntava la possibilitat que hagués estat Microbio, un dels membres del grup.

Quina va ser la resposta del públic? Encara hi ha gent que es qüestiona els fets.

Vam viure des de l’anul·lació de concerts fins a veure que molta gent ens apartava de projectes en què nosaltres confiem, ho vam passar molt malament.

En quina situació es troben?

Vam posar una querella al jutjat número 9 de Barcelona contra el compte de Twitter que va difondre els fets, va ser admesa a tràmit i ara fa més d’un any i mig que es troba tot sota secret de sumari. Seguim treballant i anem a la nostra, però s’està allargant molt més del que ens agradaria.

En el nou disc hi ha vestigis d’aquests fets. Per què?

Durant aquell any vam fer vàries cançons, però a l’hora de la veritat no les vam publicar perquè demanàvem opinió i ens deien que no calia fer soroll del tema ara. A l’últim tema, Meteoritos, es parla del tema tot i que no de manera explícita.

Malgrat tot, com valoren la rebuda del nou disc, ‘Vértigo’?

Hem estat 17 setmanes a la llista dels Top 30 discos més escoltats de l’estat i creiem que és una fita important. Hem tornat a grans festivals com el Viñarock, i estem molt contents de com està anant la cosa. Òbviament, assumim que si res no hagués passat podríem estar millor.

Alguna lletra del disc que en resumeixi la seva essència?

Si alguna vez nos fuimos hemos vuelto, crec que seria un bon resum.

Estan treballant en un altre àlbum?

Encara treballem alguns videoclips i altres coses d’aquest darrer àlbum per acabar-ho de tancar. Alhora estem creant nous temes que començaran a sortir a finals d’octubre, però sortiran en forma de singles i no en un àlbum.

Tenen un estil amb un contingut musical molt activista en temes com el medi ambient o la política més institucional.

Nosaltres diem el que pensem. Tenim la consciència tranquil·la de saber que el que escrivim està bé i contribueix a un món més sostenible. Al final és com tot, la música és un ingredient més a una consciència col·lectiva o un granet de sorra al canvi global.

Creuen que és eficaç la música com a reivindicació?

A mi, particularment, m’ha influenciat en la meva manera de pensar. Si la música que fem pot influenciar dues persones, benvinguda sigui.

Farien autocrítica a la vostra militància?

Ens hem trobat moltes contradiccions en el camí. Amb tot el que va passar, hem reflexionat molt i hem vist que la militància en col·lectiu fa massa cas a dogmes i està imposada. Sovint els col·lectius influencien els individus.

Després de diversos concerts a la resta d’Espanya, dissabte actuen al Morell. Com és actuar on van començar?

Quan actuem a Catalunya jueguem a casa. Sempre ens coneix més gent, i ens fa més il·lusió perquè sempre s‘acaba acostant algun col·lega. Estem contents perquè tenim bona rebuda.