'S'ha de sofrir amb bon humor'

Fernando Sarráis (Mèrida, 1958) és llicenciat en Medicina per la Universitat del País Basc i doctor per la Universitat de Navarra i especialista en psiquiatria per la Clínica Universitat de Navarra. Dijous, va oferir una conferència al Col·legi Aura de la Canonja sobre l’educació en l’adversitat per educar un caràcter fort.

- La gent es preocupa pel currículum, però s’oblida de l’èxit interior. 

- A què es refereix?

- Estem en una societat on no s’ensenya a controlar les emocions i a educar la personalitat per portar-la a la seva plenitud i així arribar a ser feliços.

- No som feliços?

- Sense l’èxit interior, si no parlem amb nosaltres mateixos, si no coneixem els nostres sentiments, es creen cercles viciosos de negativitat que poden arribar a la depressió perquè estem en una societat on el que és important és l’afectivitat, no la raó i la voluntat. Durant 30 anys he vist a molta gent sofrir per la seva negativitat. S’ha de pensar en positiu i aprendre a sofrir amb bon humor, pau i alegria.

- Aprendre a sofrir?

- Això mateix. La gent té por a passa-ho malament, però l’única manera de fer desaparèixer aquestes pors és patir-les. És qüestió d’anar practicant i començar per les petites coses del dia a dia, i és que ningú guanya una marató sense entrenar. Hi ha moltes pors que ens priven de llibertats, però si controlem les emocions i aprenem a sofrir, tindrem més possibilitats de ser feliços. Patir et pot fer fort.

- I com s’aprèn?

- Amb l’exemple. L’ésser humà aprèn per imitació i és per això que és important que estiguem rodejats de gent que pateixi amb positivitat.

- És una cosa que s’hauria d’ensenyar a l’escola?

- Sí. De la mateixa manera que s’ensenyen les altres matèries, els infants també haurien d’aprendre a l’escola el funcionament de la seva afectivitat i sentiments.

- Però es deu poder aprendre a qualsevol edat...

- Nunca es tarda si la dicha es buena. Això sí, com més grans, més difícil és.

- Per vostè, què és la felicitat?

- És un estat personal d’estimar sense por, de pau i alegria, de fer el que em diu la meva consciencia sense pors.