Una desena de contes de Narcís Oller, traduïts a l'alemany

Una petita part de l’obra de Narcís Oller, l’escriptor vallenc més internacional, ha estat traduïda recentment a l’alemany. Es tracta d’una desena de contes, entre els quals hi ha El vailet del pa i On són, els boigs? , que han estat recollits en un sol volum on hi ha tant la versió original en català com l’alemanya.

La iniciativa és de l’editorial d’Hamburg, Lehmweg Verlag, i de les traductores Claudia Kalász i Evelyn Patz que, captivades per la cultura catalana, han començat a posar veu alemanya a llibres d’autors catalans a través d’una col·lecció bilingüe anomenada ‘Petita Biblioteca Catalana’.

El 2015, per exemple, es va fer un recull de Víctor Català, i ara ha sigut el torn del vallenc Narcís Oller. «A 31 facultats d’Alemanya s’ensenya català», diuen Kalász i Patz. És per aquest motiu que consideren que aquestes versions bilingües poden despertar molt d’interès entre els alemanys.

El resultat final va ser presentat dimecres al vespre a la Sala d’Actes de l’Institut d’Estudis Vallencs amb la presència de les traductores Claudia Kalász i Evelyn Patz , i l’editor de Lehmweg Verlag, tots ells acompanyats pel director de l’Institut Narcís Oller de Valls, Josep Maria Pallàs.

«És una mostra de l’esperit de lluita romàntica del caràcter alemany», va destacar Pallàs, que també posà èmfasi en el fet que les relacions entre el català i l’alemany vénen de lluny.

«El primer vocabulari català-alemany data de 1502, mentre que la primera traducció és de 1583», va explicar. Així mateix, Pallàs va remarcar que el 1920 una obra de Narcís Oller, L’escanyapobres , ja va ser traduïda a l’alemany, però que des del 1954 cap treball de l’escriptor vallenc s’havia traduït a aquesta llengua germànica.

Per la seva banda, Claudia Kalász va explicar les dificultats que implica la traducció, i és que «s’ha de traduir de forma autèntica, entrar dins del personatge, interpretar quin és el seu estat d’ànim i adequar-se al to, registre social i al ritme de les frases de l’original, i traslladar-ho a un altre idioma, mantenint l’essència, però que soni igualment versemblant».