Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Juli Fernàndez: «Volem ser diligents i accelerar tot el que puguem el projecte del tramvia»

La segona fase es planteja d’importància «nuclear» tenint en compte que es vol assumir la xifra de nou milions de viatgers a l’any

| Actualizado a 06 noviembre 2022 09:47
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Nascut a Sabadell el 1977, Juli Fernàndez i Olivares fou nomenat conseller de Territori el passat 10 d’octubre. Llicenciat en Farmàcia i màster en màrqueting farmacèutic (EADA), va exercir com a alcalde de la seva ciutat entre 2015 i 2017. El passat dijous, Fernàndez va fer la seva primera visita institucional a Tarragona on va presidir el relleu al capdavant de l’Autoritat Portuària.

La quota d’utilització del transport públic al Camp de Tarragona està per sota de la mitjana catalana. Com es vol revertir aquesta situació i que la gent deixi el cotxe a casa per anar a treballar?

Una de les prioritats del Govern i d’aquest Departament és aconseguir que aquesta mitjana s’incrementi del 18% actual fins al 25%. Amb l’execució del TramCamp hi arribarem, ja que té previst donar resposta a nou milions de viatgers a l’any. És un projecte estratègic i clau que transforma de manera molt intensa la realitat de la gent i ofereix oportunitats de transport que fins ara no existeixen. Per això hem volgut ser molt diligents i accelerar tot el que hem pogut aquesta primera fase.

En quina fase està ara mateix?

Hem sigut capaços de publicar l’estudi informatiu i ara ja s’està avançant amb el projecte constructiu, mentre s’ha encarregat a Ferrocarrils de la Generalitat la compra del material mòbil, és a dir, dels vehicles i la intervenció en els tallers. Un cop tinguem aquesta adjudicació serà palpable que la primera fase d’aquest tramvia avança i alhora creiem que la segona fase és nuclear, ja que ens permet entrar a la part metropolitana i donar servei a molta més gent.

Amb els passos que s’han donat fins ara ens hem de creure que aquest projecte definitivament segueix endavant?

No és una qüestió de fe sinó objectiva i de realitat. Si tens l’adjudicació d’un projecte constructiu i encarregues la compra d’un material i de la intervenció dels tallers és perquè serà una realitat en el futur, per tant, no demano fe a ningú sinó que compartim i col·laborem perquè aquest projecte sigui una realitat al més aviat possible. I, de moment, per part de tots els ens implicats trobo bona receptivitat i ganes de sumar. Les coses passen i volem que ho facin el més ràpid possible.

¿Quan començaran les obres?

La meva voluntat és ser el més àgil possible, per aquest motiu no m’agradaria marcar un límit. A la que puguem començarem obres i espero que sigui al més ràpid possible.

La compra dels trens, els tallers i el manteniment suposen un cost de 77 milions d’euros i s’havia dit sempre que la inversió total d’aquesta primera fase serien 150. Eren càlculs poc realistes?

La inversió és la real i per tant és la que farem. Les previsions prèvies no les conec, simplement conec la realitat que és la que hem licitat per tal de donar resposta a la necessitat de servei.

Quin nivell de concreció hi ha pel que fa a la segona fase?

El treball de l’estudi informatiu amb els ajuntaments ens permetrà aprofundir i accelerar aquesta part. L’objectiu és fer el mateix que amb la primera fase, tenir l’estudi informatiu i alhora poder treballar també les bases del projecte constructiu, per tal d’encavalcar al màxim els terminis i accelerar tot el que puguem el projecte. En definitiva, treballar sense pausa per assolir l’objectiu que no és cap altra que millorar la vida dels veïns i veïnes i que aquest entorn urbà tingui una proposta de transport públic que el faci més competitiu. D’altra banda, és molt important i interessant que FGC entri a operar una infraestructura així.

La implantació de FGC a les comarques tarragonines era una assignatura pendent.

Sí, clar, i crec que és una bona cosa que tinguem la capacitat de fer una oferta de transport públic a la segona àrea metropolitana del país i fer-ho directament des de la Generalitat a través de Ferrocarrils.

Quan es donarà a conèixer aquest estudi informatiu de la segona fase?

Al més aviat possible. No entraré amb terminis, quan el tinguem els coneixereu.

Què ens pot avançar de les converses amb els alcaldes pel que fa a l’entrada a Tarragona i Reus?

Segurament és la part més complexa perquè estàs entrant a la part de la integració urbana i aquí el que puc avançar és que, per part nostra, hi haurà total disposició per tal de crear sinergies amb els ajuntaments i plantejar solucions al màxim d’adequades a les necessitats de cada municipi.

En aquest procés l’ATM del Camp de Tarragona pràcticament ha sigut un espectador més. Es donarà més poder a aquest organisme?

Segurament també és degut a la realitat del transport públic que hi ha ara mateix al Camp de Tarragona, per tant, en un nou context i amb una oferta addicional l’ATM tindrà un altre rol i haurem de parlar de la governança i les funcions que pot assumir. L’objectiu és que tots els organismes que estan al servei de la gent tinguin al màxim de capacitat per intervenir-hi. Aquests espais on hi pot haver un treball coordinat i conjunt són importants de potenciar.

Quina relació manté amb la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez?

Professional.

Han parlat ja de la futura estació intermodal de Vila-seca?

Tenim pendent una trobada per entrar en detall d’alguns temes i aquest serà un d’ells.

És una estació que s’ha reivindicat molt des del territori no tan sols per millorar les connexions a nivell intern sinó pel que fa també a l’aeroport. Quin paper ha de jugar l’aeròdrom reusenc a partir d’aquesta connexió ferroviària?

Els aeroports de Catalunya han de funcionar com una xarxa i, per tant, que hi hagi connexions ferroviàries o de qualsevol tipus fa que aquesta xarxa sigui més fàcil que funcioni. Encara que aquí hi ha una cosa que hem de tenir molt present i que per nosaltres és una exigència, que és la capacitat de gestió sobre tots els aeroports. I al respecte hi ha un altre consens, que afecta la vocació d’intercontinentalitat, de manera que els aeroports de Reus i Girona poden ajudar que hi hagi propostes de millora i optimització del Prat, que siguin respectuoses i responguin a la realitat que tenim d’emergència climàtica i de protecció dels entorns naturals.

El 9 de desembre farà 16 anys que es va inaugurar l’estació de l’AVE Camp de Tarragona i encara no s’han fet els accessos viaris per connectar aquesta estació. Quan es farà alguna cosa?

Els abordarem de la manera més àgil i diligent possible, tenint en compte les competències que tenim cadascú de nosaltres. Totes les qüestions que hi hagi damunt la taula i puguin ajudar que la vida de la gent sigui una mica menys difícil les afrontarem, sempre amb un context de saber que les coses no són fàcils ni immediates ni senzilles, però amb plena disposició a tirar-ho endavant de la forma més ràpida possible.

Aquests projectes són de la Generalitat, suposo que se’ls trobarà al calaix.

Sí, sí correcte i els abordarem de la manera més àgil i ràpida que puguem.

Fa poc més d’un any de la gratuïtat de l’AP-7 i sembla que s’hagin normalitzat els col·lapses i la sinistralitat. La solució passa per tornar a pagar?

En l’aixecament de peatges hi ha hagut una part, que crec que cal dir-la, d’improvisació per part de l’Estat. Nosaltres hem fet una sèrie de propostes damunt de la taula i la decisió de tornar a pagar o no, no es planteja per un tema de congestió, sinó perquè hi hagi mètodes d’assumpció del manteniment de les vies d’alta capacitat, com en tots els països de l’Europa moderna. Per tant, el debat al voltant de la vinyeta, l’eurovinyeta o el pagament per ús l’haurem d’abordar perquè és una qüestió de com mantenim aquestes vies. Avui s’està fent contra impostos de tots els ciutadans independentment de si les utilitzen o no i, per tant, crec que aquest debat s’ha de posar sobre la taula i abordar-lo, però no com a resposta conjuntural a la situació que viu l’AP-7.

El tren tampoc és una alternativa quan hi ha retards i avaries constants. Què s’ha de fer?

Una de les coses que fem és assumir la responsabilitat amb el tramvia de fer una oferta de transport públic nova en l’àmbit de Tarragona. I en l’àmbit on Rodalies ho està gestionant proposem un sistema integral ferroviari de Catalunya, de manera que nosaltres puguem gestionar tant els trens com les vies, d’una manera més eficient des de la proximitat. Com que venim d’una desinversió de l’Estat crònica hem de tenir la capacitat d’acordar les transferències econòmiques per poder-hi fer front. I això ho proposem perquè creiem que vista l’experiència en la gestió d’infraestructures ferroviàries al país podem millorar la qualitat del servei, de cara al fet que els ciutadans tinguin una situació una mica millor, i aquest és el nostre objectiu, treballar perquè tots els trens i totes les vies les puguem gestionar.

És una vella reivindicació que fa molt temps que es demana. Es veu com el conseller de Territori que firmarà aquest traspàs definitiu?

No és una qüestió personal, és una qüestió de si som capaços tots plegats d’entendre que el millor pels nostres ciutadans és que la gestió d’aquesta infraestructura de transport públic es faci des de prop i això és el perquè jo treballaré, perquè estiguem més a prop de poder-ho aconseguir. També he de dir que l’endemà seguirà passant el mateix que el dia abans, perquè canviant només la gestió no passen coses diferents, però amb un termini curt o mig podrien haver-hi impactes positius que farien que la vida de la gent i la competitivitat de les nostres empreses millorés.

Està a favor de la gratuïtat del servei ferroviari?

La mesura que s’ha pres encara hem de veure si ha desplaçat gent que utilitzava el transport privat o el que ha fet és fer desplaçaments modals de gent que utilitzava altres mitjans cap al tren. De cara a la gent que passa una situació econòmica complicada és una ajuda, però aquesta mesura genera un dèficit al transport públic, que ja de per si en té i per tant l’incrementa. Qui pren aquestes mesures hauria de respondre també d’aquest dèficit que es genera.

«Els aeroports de Reus i Girona poden ajudar que hi hagi propostes de millora i optimització del Prat, respectuoses amb l’emergència climàtica»

Com queda el projecte del Centre Recreatiu Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou després dels informes d‘Acció Climàtica i Seguretat Industrial que es coneixien la setmana passada?

És un projecte que està en fase de tramitació administrativa, on la modificació del Pla Director Urbanístic va avançant i van arribant els diferents informes. Tenim pendents per rebre aquests dos informes definitius i, a partir d’aquí, es prendran totes les mesures necessàries per tal que la modificació del pla compleixi tots aquells requeriments que arriben de les altres unitats del Govern. Estem treballant de manera solvent, seriosa i exigent perquè el Pla Director Urbanístic compleixi, com no podria ser d’una altra manera, amb els requeriments que es plantegen.

Significa posar els comptadors a zero?

És part de la tramitació de qualsevol pla director, tothom fa els seus requeriments i després s’ha de respondre amb les modificacions necessàries per tal que sigui viable.

Han passat més de deu anys des que es va anunciar un projecte que abans era el del BCN World i ara és el del Hard Rock. Després de més d’una dècada, l’interès és el mateix?

És evident que el context socioeconòmic no és el mateix, però el projecte tampoc és el mateix que es va anunciar el 2012, sinó que ha anat evolucionant. Hem de tenir molt clar que aquí hi ha una història de molt de temps, amb compromisos adquirits i que la qüestió va fent la seva tramitació. Quan parlàvem dels comptadors a zero, aquests no poden ser-hi perquè hi ha uns compromisos existents i sobre això s’ha de gestionar.

Els inversors segueixen interessats en tirar-ho endavant?

No he rebut cap missatge en el sentit contrari.

Creu que és un projecte que respon al model turístic que vol el país, tenint en compte el context d’emergència climàtica?

És un model que està construït en un moment amb un context socioeconòmic diferent, i nosaltres el que hem de fer és adequar aquest pla director urbanístic del CRT a les realitats actuals. Per tant, segur que serà més adequat que el que hi havia abans.

Hi ha consens?

Al territori pel que sé diria que sí, si més no pel que fa referència als alcaldes i agents socials i econòmics.

Per què no es consulta a la ciutadania si es vol que tiri endavant tal com s’havia plantejat en el seu moment amb la candidatura dels Jocs d’Hivern?

En tot cas no dependria del meu departament, però jo no m’ho he plantejat.

Incasòl havia d’avançar els diners per la compra dels terrenys. Aquest plantejament segueix vigent?

Hi ha un acord de Govern que el que diu és que quan s’aprovi la modificació del PDU hi ha dos mesos perquè l’empresa interessada manifesti el seu interès. En aquell moment s’habilita a Incasòl perquè faci una acció de compra i en el mateix acte de venda, per tant no és un avançament de 120 milions d’euros sinó que Incasòl actua com a instrument de compravenda en un mateix acte, el que significa que si no hi ha comprador no hi ha compra per part d’Incasòl

Quan es podria formalitzar aquesta compra?

L’acord de Govern del 15 de desembre de 2020 diu que dos mesos després que s’aprovi la modificació del pla director, és a dir, que es publiqui al DOGC, el comprador l’ha de formalitzar i en aquell moment és quan es posa en marxa l’operació.

No es vol mullar pel que fa a l’aprovació d’aquest PDU?

No és una qüestió de què em vulgui mullar o no, és que estem treballant per tal que tots els requeriments que arriben tinguin una resposta que solucioni les diferents qüestions que s’han plantejat. Quan estigui ho explicarem i cal que siguem seriosos, solvents i exigents, i les especulacions no ajuden a cap d’aquestes coses.

Comentarios
Multimedia Diari