L’antic carruatge funerari del Rourell torna a lluir

El Rourell recupera el seu antic carruatge funerari. Un vehicle que, estirat per un cavall o una mula, al segle passat traslladava els difunts del poble, des de la parròquia al cementiri per donar-los sepultura. I ara, ben a prop de Tots Sants, es mostra a la ciutadania.

Segons comenta Paco Delgado, que junt amb la seva germana Isabel han estat els artífexs de la restauració, «aquest és un model dels anomenats aranya, un dels més senzills de llavors, segons vàrem deduir d’un altre de semblant que hi ha al Museu de Carrosses Fúnebres de Barcelona».

Es desconeix la data en què el Rourell va adquirir el carro mortuori i, segons alguns dels presents a l’acte de dissabte, com recorda la veïna Maria Antònia Solé, en referència al traspàs d’algun dels seus familiars, fou allà l’any 1972 quan el vehicle de tracció animal hauria estat substituït per l’automòbil funerari.

La reconstrucció

En caure en desús, el carruatge es va guardar a la petita cotxera que hi ha a l’interior del recinte del cementiri -que també ha estat restaurada-i allí, amb el pas dels anys, la degradació va ser total.

Ha estat per iniciativa de l’Ajuntament del Rourell, encapçalat per l’alcaldessa, Carme Batalla, que en Paco i la Isabel Delgado es van posar mans a l’obra el passat juliol,  i fa cosa de dues setmanes van culminar la restauració del vehicle, després de dedicar-hi moltes hores. En Paco Delgado explica que «els corcs i les rates el van deixar del tot malmès, i en la reconstrucció hem volgut respectar al màxim la seva versió original, tant en les teles, fusta, i rodes».

Ara, és guardat nou a la cotxera del cementiri, on pot ser contemplat, de manera que «mostrar una joia que ja forma part del nostre patrimoni» subratllava l’alcaldessa, la qual va agrair la col·laboració de totes aquelles persones que han fet possible la restauració.

El veí Martí Banús,  retrocedint a  la infantesa, quan era escolanet, recorda que amb el carro i el rector, en  processó, «anàvem a la casa mortuòria a recollir el difunt per traslladar-lo a l’església i celebrar el funeral.

A la sortida, enfilàvem el camí del cementiri, amb tres escolans al capdavant, portadors de la creu i els dos cirials i, un altre els asperges», mentre es podia escoltar el corprenedor cant de les absoltes.

L’acte de presentació va aplegar prop d’un centenar de persones. De fet, com va comentar Jordi Agràs, cap dels Serveis Territorials a Tarragona del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, «és un privilegi pel Rourell haver recuperat aquest històric vehicle, ja que en la majoria de municipis van anar al foc, pel desús i el deteriorament». En realitat, tal com va ressaltar Agràs, «heu aconseguit convertir una deixalla, en una joia admirable».

Per la seva banda, Mateu Montserrat, en representació de la Diputació, es lamentava de no poder comptar «amb un carro funerari com aquest, al Museu Agrícola de la Fàbrica», del Pla de Santa Maria, localitat de la qual Montserrat n’és l’alcalde.