Fa 100 anys Vidal i Barraquer retornà sant Fructuós a Tarragona

Avui és la festivitat de sant Fructuós, i es compleix el centenari de la donació a la catedral de la seva relíquia, així com les d’Auguri i Eulogi, pel cardenal cambrilenc Francesc d’Assís Vidal i Barraquer el 21 de gener de 1923. El prelat les havia dut des de Roma, quan havia rebut el capell cardenalici, a finals de 1921, així com «la auténtica correspondiente», és a dir, el certificat d’autenticitat, segons el Libro de Rebus Gestis, de la catedral de Tarragona.

Vidal i Barraquer, traduït pel redactor del llibre, explicava les gestions que «practicamos cerca del eminentísimo señor cardenal de Génova, en cuya diócesis se conservan las reliquias de san Fructuoso y compañeros mártires». El Capítol de la catedral acordà «construir un relicario adecuado para las santas reliquias» i traslladar la solemnitat de Fructuós de 1922 «al día siguiente, 22 de enero, que coincide ser Domingo, a fin de que sea mayor el concurso de fieles».

Mort del Papa

Així es preveié una processó per recollir les relíquies, des de la catedral al Palau arquebisbal, i retornar al temple principal pels carrers de la Mare de Déu del Claustre i Escrivanies Velles. Però la vigília, arribaren «noticias alarmantes sobre la grave enfermedad del romano pontífice, el papa Benedicto XV», per la qual cosa el cardenal suspengué la celebració. I efectivament, «poco después ya se supo el fallecimiento del santo padre, por cuyo motivo ya en el mismo día el señor cardenal partió para Madrid y Roma, quien no regresó a ésta hasta después de haber sido elegido Pío XI» el 6 de febrer i proclamat el 9. Els fets feren posposar l’entrega de les relíquies a la festivitat fructuosa de l’any següent, 1923, diumenge 21 de gener.

Per la creixent conflictivitat social, els actes tingueren lloc dins de la catedral, amb ofici pontifical amb capella i orquestra, repic de campanes, processó de l’altar major a la capella ubicada en el lateral de l’evangeli, i posterior veneració pels fidels. Si bé el Libro de Rebus Gestis relata que assistí «con las autoridades un inmenso gentío», i el diari catòlic La Cruz parla de «gran concurrencia», un altre rotatiu de l’època, el jove Tarragona, en discrepava.

«No habiendo sido la concurrencia de público, lo numerosa que había derecho a esperar, sin duda por no haberse anunciado con la debida antelación», assegurà dimarts 23. El mateix dia de la cerimònia l’esmentat mitjà s’havia queixat de l’hermetisme comunicatiu de la cúria local, amb una invectiva signada amb les inicials X.X.

«Queda todavía entornada una puerta, la del Palacio Arzobispal, de donde, a pesar de los reiterados propósitos y de los casi diarios repiqueteos al aparato telefónico, no hay manera de sacar ni una sola noticia que valga un ochavo. Y esto, la verdad, no lo creemos justificado, porque, cuando de actos públicos y de centros oficiales se trata, no debe haber preferencias. ¿Qué se diría si el Gobierno Civil, la Diputación o el Ayuntamiento las tuviera?», es preguntava.

Comparà el cardenal Vidal i Barraquer amb el seu predecessor: «Recordamos que el Dr. López Peláez, de inolvidable memoria, dispuso que todo lo que fuera publicable se facilitara, sin distinción ninguna, a todos los periódicos. Por lo visto aquella orden se cumple ahora inversamente. Y ocurre que para dar cuenta de la salida o llegada del Sr. Cardenal, hemos de hacerlo con un día de retraso».

El cerimonial

Finalment, se centrà en la jornada: «Sin ir más lejos, hoy se celebra en la catedral una solemnidad extraordinaria con motivo de la recepción de las reliquias de San Fructuoso; y, a pesar de que este santo es venerado principalmente por los tarraconenses, no se dio la noticia a los diarios que se honran siéndolo hasta la médula. Resultado de ello es que el 99 y medio por ciento del vecindario se ha quedado en ayunas ... ¿Tanto cuesta apretar el botón y mostrarse complaciente con quienes jamás nos negamos a secundar los actos de la vida religiosa?».

L’Ajuntament no hi assistí com a corporació, rebaixant, per tant, el rang de l’acte comparat amb les festivitats de Corpus i de Santa Tecla. Això no obstant, l’alcalde conservador Andreu Segura Donato fou present amb tres regidors, un dels quals, Josep Mullerat Soldevila, el succeiria al cap de pocs dies. Vidal i Barraquer apostà pels sants tarragonins, ja que un any abans també havia esdevingut el soci 1 de la nova confraria de Sant Magí.