La Soledat rep la donació d’un manto brodat

Després que fa pocs dies que Tarragona s’ha situat altre cop entre «las procesiones más espectaculares de la Semana Santa» en la tria d’onze localitats de la revista “Viajes National Geographic” (https://viajes.nationalgeographic.com.es), com el 2018 i el 2023, avui ens apropem a una de les novetats de la celebració d’enguany. Tres donants, que volen mantenir-se en l’anonimat, han lliurat un nou manto d’exposició per als períodes en què la Mare de Déu de la Soledat roman en el seu temple de Natzaret, a la plaça del Rei.

La peça es podrà contemplar el proper dijous a les 20 h, quan la Congregació de Senyores de la Soledat presenta la publicació anual. «Fins ara duia una capa senzilla, però es veia el terra de la peanya i no quedava bé», expliquen. «Tota la roba i orfebreria que porta quan no surt en processó és fruit de donacions particulars que s’han produït al llarg del temps».

Blau i or

El manto està confeccionat amb vellut blau, i brodat en relleu d’or, plata i seda, tots materials naturals, essent obra de les mans de Jorge Maya Gutiérrez, artesà amb taller a la setmanasantera Triana, a Sevilla. «Vam optar per ell perquè ha treballat fins i tot per al Vaticà i a Itàlia», argumenten. La projecció internacional del Jorge l’ha dut també a altres cicles festius com quan, el 2015, creà el vestit exornat de la reina de l’Escola de Samba Rio da Tijuca, al Carnaval de Rio de Janeiro, Brasil.

Amb el bastidor, els fils, les agulles i el didal, Maya practica la tècnica patrimonial del brodat d’or de Sevilla, amb la qual crea veritables obres d’art, peces úniques, com aquest manto de la Soledat. «Sé que ustedes son más austeras que nosotros, los sevillanos», comentà als congregants donants.

El procés de producció d’un brodat, elaborat sempre a mà, comença pel disseny original, per ser passat després a un paper vegetal i convertir-lo en una plantilla. Des d’aquí, esdevé unes bases de feltre, a les quals se’ls aplica el relleu, i es cusen a un bastidor de marc. El volum i el relleu que adquireix el brodat sevillà és singular i únic.

El novembre de 2022 les donants van prendre les mides a la Mare de Déu per facilitar-les al Jorge. El manto, gestat artesanalment, ha acabat fent 5,20 m d’amplada, i 3,10 m des de la base de la corona a la cua. Els treballs quedaren finalitzats el 18 de juliol de l’any passat, curiosa coincidència amb la festivitat de Santa Marina, patrona de la Sang i de la plaça del Rei. Les donants reberen un certificat que acredita que es tracta d’una peça única.

Emocions

Les tres senyores són un exemple de la diversitat d’integrants amb què compta aquesta congregació. Hi ha qui, tarragonina de soca-rel, ostenta números baixos perquè hi entrà «seguint la nissaga familiar, amb l’exemple de la mare que sortia de penitent amb les agonies» o braços en creu. Per a d’altres, «era l’avi qui era de la Sang, però no ho havíem estat en la part de les dones fins a mi». I encara aquelles tarragonines d’adopció «que fa tantes dècades que anem amb la Mare de Déu que ni recordem la data d’ingrés».

Dones de la Part Alta o de l’Eixample que, de nenes, baixaven la cadira de casa per veure la processó. Dones que començaren a participar com a penitents, amb els improperis de les cadenes, els assots o la creu a l’espatlla, abans que poguessin entrar en el tram de la Soledat, fet que no arribà fins al retorn de la democràcia. Dones que després passaren a les files de la Mare de Déu, amb cucurulla. Dones que han transmès la passió per la Setmana Santa a les filles, sortint com a aspirants a la mateixa Soledat o en altres entitats com la Salle.

Per a elles, «Divendres Sant són nervis a l’estómac»; «un dia en què tot ha de sortir bé»; «que les arrengladores posin la gent als llocs que pertoca»; i que «tothom digui que ben arreglada va la Mare de Déu!». Són instants, esdevinguts tresors, que retenen a la memòria i al cor: «l’acatament dels armats a la Soledat quan just arrenca del pla de la Seu», per a una; «l’entrada a la Part Alta, on tot és més bonic, pel portal de Sant Antoni», per a una altra; o «el retorn a Natzaret de matinada», per a una tercera.

Però no hi ha res com la processó de la Soledat la tarda de Dissabte Sant. «És la nostra», expressen. «M’emociona molt acompanyar la Verge en el dolor i la soledat d’aquell vespre. És com si repartíssim entre totes les dones el dolor que Ella porta dins».