Quan es comparteix tertúlia amb un pregoner

Ser pregoner d’una celebració com la Setmana Santa de Sevilla comporta una llista enorme d’obligacions i de moments a viure. Que el compositor i músic Enrique Casellas Rodríguez, qui demà diumenge pregona aquesta celebració prèmium, hagi rebut una desena de tarragonins i reusencs de la tertúlia La Conversión –de Dimes, el Bon Lladre– demostra exquisidesa en el tracte i posa en valor la consideració que alguns sevillans tenen per les persones interessades en la seva festa gran. El president Alfons Barceló insisteix en la humilitat, ADN del cenacle.

L’advocat Isaías Rodríguez, de la sevillana Hermandad de Montserrat, fundada per comerciants catalans al segle XVI, i la seva esposa María Paz Barrios, a punt de ser-ho, exerceixen d’amfitrions de la vetllada, a la qual assisteix el Diari. Ambdós han viscut entre Reus i Sevilla. «Em va impactar la vostra història. No hi ha tertúlia en què no l’expliqui», diu als camptarragonins el pregoner, elegit per aclamació sense necessitat de votació en el si del Consejo de Cofradías de la capital andalusa. «Per Reis, tothom el saludava, i el nostre fill fou conscient de la importància d’aquest paper», explica la seva esposa, Marta Peña.

Amb 31 anys de carrera artística i amb el guardó del Festival de Benidorm de 1998, poques hores després d’haver fet de «costalero», Casellas també ha tingut molta proximitat amb l’Hermandad de Montserrat. «Quan era un nen, a finals dels 80, assajava amb el cor de l’Hermandad de la Divina Pastora a l’església de Montserrat».

Cant dels cants

«Sevilla és una de les ciutats més cantades arreu del món. El cant dels cants és el pregó de la Setmana Santa», assegura l’Enrique. «Ha d’arribar a la Sevilla popular; potser el valor poètic és més proper al gènere popular que emociona que no pas al cultisme de Góngora», continua aquest home confrare dels Gitanos, dels quals ha estat «costalero» i on ara exerceix de consiliari segon.

Narra l’evolució d’algunes devocions principals d’Hispalis: «Quan jo era petit, el Crist dels Gitanos no sortia als calendaris impresos. La Macarena i el Gran Poder ocupaven l’imaginari de l’època, i eren els més presents en les estampetes. Per aconseguir una del Crist dels Gitanos calia parlar amb el sagristà de l’església de San Román que les tenia en una vitrina petita. Avui, al seu voltant, compta amb una devoció majúscula, que és el que una imatge ha de generar».

Canyella i clau

Assegura que «no cantaré al pregó», però anuncia que el vessant musical que aporta la banda municipal al Teatro de la Maestranza comptarà amb l’estrena d’una marxa per a l’advocació mariana dels Gitanos, la «Virgen de las Angustias», signada per un dels compositors més sensibles d’aquest gènere: Manuel Marvizón. D’ella, a qui Casellas acompanyarà en la Madrugá, confessa que «fa olor de canyella i clau», espècies que es desborden enmig de la tarongina de les nits de Nissan.

El col·loqui evoca moments íntims que el pregoner i la seva família han viscut en el si de germandats senyeres, com quan la cara de la Macarena reposà sobre la seva espatlla i «l’escoltava respirar», o quan compartint uns minuts amb l’Esperanza de Triana en una cambra molt petita «ella ens va donar una punyalada».

La tertúlia camptarragonina La Conversión s’ha sumat a la llista de cenacles confrares com El Empujón, El Cirio Apagado o Zambrana que han compartit vivències amb el nunci de la festa gran de Sevilla. Demà el primer pregoner de la història dels Gitanos signarà en el llibre d’honor amb una ploma regalada per La Conversión, l’any en què es compleixen 800 anys de la fundació de la primitiva confraria de Montserrat en el monestir de la Catalunya central.