Un fet històric per a Pratdip. Aquest és el significat de la localització de dos reliquiaris de Santa Marina i que tenen un incalculable valor històric. Darrere de la troballa hi ha la tenacitat de Pere Iglesias, que fa 16 anys va donar valor a la història que li explicà la senyora Maria Escoda de Cal Santa-Marina.
«Em va assegurar que quan tenia 14 anys, en temps de la Guerra Civil, es van presentar membres de l’Ajuntament i la Generalitat per emportar-se unes caixes» explica el Pere, que afegeix que «els pares de la Maria eren els ermitans del santuari».
A partir de la revelació d’aquest fet històric, el qui fou metge del municipi durant dues dècades va iniciar una profunda recerca a fi de localitzar les preuades peces. En aquest camí ha comptat amb la col·laboració de persones de referència i confiança en àmbits diversos.
El primer pas després d’escoltar el relat de la Maria Escoda va ser dirigir-se a amics aficionats a la història. Aquest primer contacte el va portar fins a l’historiador reusenc Jaume Massó. «Ell va ser qui em va facilitar la documentació del comitè antifeixista de Pratdip, on s’autoritzava la sortida de les peces a favor de la Junta de Salvament», explica el Pere. De fet, en els documents s’apuntava la presència dels dos reliquiaris.
Les peces
Arribats a aquest punt era imprescindible trobar proves gràfiques que permetessin adjudicar la procedència dels reliquiaris a Pratdip. A l’Arxiu Mas es conserven fotografies de les peces d’orfebreria. Els reliquiaris actuals són de diferent grandària i ambdós d’estil rococó i realitzats amb plata de llei al darrer terç del segle XVIII. El petit està en perfecte estat de conservació i el gran, a causa dels estralls dels trasllats, és trencat per la part superior del peu on es recolza l’ostensori amb la corresponent relíquia.
Durant tots aquests anys el Pere Iglesias ha trobat el suport de moltes persones, però la localització no ha estat un camí de roses i el temps també ha jugat en contra. Tant és que ha hagut d’esperar 16 anys a localitzar els reliquiaris, una recerca en la qual han intervingut una llarga llista de persones i que han ajudat a aportar llum a la localització.
Entre aquestes persones també s’inclou el mossèn de Vila-rodona, Francesc Manresa, que va fer saber al Pere Iglesias la possible ubicació de les peces. Es tractaria del Bisbat de Tortosa, ja que la parròquia de Pratdip pertany a aquesta diòcesi.
«Ajudat per la Marina Miquel, filla d’uns amics de Vila-rodona i encarregada de Patrimoni de la Generalitat, vaig contactar a través de l’Arxiver de Tortosa, Albert Curto, amb el Joan Hilari del Bisbat de Tortosa. Ens va comunicar que les peces no estaven allà», explica el Pere Iglesias, «però sí el retaule de Sant Joan Baptista del segle XV».
Arribat a aquest punt del camí, la intervenció de Joan Papell, exarxiver de Valls, va ser clau.
«Papell coneixia l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, i al delegat diocesà per al Patrimoni Artístic, el mossèn Antonio Pedro Martínez», assegura Iglesias. La intervenció d’ambdós farà possible que aquest dilluns les peces tornin a Pratdip, sota la custòdia de la Parròquia de la Nativitat de Maria.
Donació a perpetuïtat
«Les relíquies se les va endur, junt amb altres peces, el senyor Pere Rius, membre de la Junta de Salvament, jugant-se la vida i fusell en mà el 8 de setembre del 1936 i les va entregar a Tarragona, a la Comissió del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya», detalla Pere Iglesias.
El delegat diocesà per al Patrimoni Artístic i Documental i l’Art Sacre de l’Arxidiòcesi, mossèn Antonio Pedro Martínez, detalla que «des de llavors ningú els ha reclamat i la legislació vigent estableix que el propietari dels reliquiaris és el Capítol de la Catedral, ja que han transcorregut més de 30 anys sense que ningú efectués aquesta reclamació».
En aquest sentit, asseguren que cap dels canonges que conformem actualment el Capítol de la Catedral de Tarragona tenien notícia que ambdós reliquiaris de Santa Marina, custodiats als fons del Tresor de la Seu, provenien i eren propietat de la Parròquia de Pratdip.
«Un cop som coneixedors de l’origen de les peces, l’arquebisbe, el degà i jo decidim tornar-los, i així s’ha fet saber a l’actual Bisbe de Tortosa», detalla mossèn Martínez, que destaca «l’actitud generosa del Capítol, actual propietari, en retornar els reliquiaris al seu lloc d’origen, pensant a satisfer el poble de Pratdip perquè pugui tenir els dos reliquiaris».
La donació d’aquest dilluns, que s’efectua a través del degà, mossèn Joaquim Fortuny Vizcarro, en nom del Capítol de la Catedral, es realitza al rector de la Parròquia de Pratdip, Jordi Salvadó Estivill. «Molta gent havia donat per perdudes les peces, però sortosament les han localitzat», explica el mossèn Jordi Salvadó, que afegeix que «la parròquia també se’n farà càrrec de la conservació, ja que són dos reliquiaris amb una important veneració històrica a Pratdip» que restaven allí des del 1541. 80 anys després d’haver estat ‘salvades’, les relíquies de Santa Marina tornen a casa.
