Más de Camp

Camp Medi ambient

El sector forestal demana que s’implanti la llicència per anar a collir bolets

Seguiria els passos de la proba pilot que es va fer al paratge de Poblet però ara el permís serviria per a tot Catalunya. Segons la proposta, els preus anirien dels cinc i els 60 euros per any

ÀNGEL JUANPERE

Whatsapp
La prova pilot als boscos de Poblet va tenir lloc entre els anys 2012 i 2018. FOTO: ACN

La prova pilot als boscos de Poblet va tenir lloc entre els anys 2012 i 2018. FOTO: ACN

Els propietaris de boscos tornen a demanar a la Generalitat que creï una taxa per anar a buscar bolets, seguint l’experiència pionera que es va fer a Poblet entre els anys 2012 i 2018. Continuaria sent un preu simbòlic però amb la particularitat que la persona podria anar a qualsevol indret de Catalunya. Hi ha moltes comunitats autònomes que aquesta pràctica la tenen regulada a través de la Llei Forestal, segons comenta al Diari el vicepresident de l’Associació Forestal de les Comarques de Tarragona, Antoni Vallvey, que precisament era director del Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet –i un dels impulsors de la iniciativa– quan es va implantar la llicència per recol·lectar bolets en aquesta zona, una experiència que considera positiva.

L’ús social i recreatiu en els ecosistemes forestals està creixent considerablement en les societats més desenvolupades. I la recollida de bolets és un bon exemple d’aquest increment. Ha arribat a ser una activitat recreativa o comercial que captiva milers de persones, especialment durant la tardor. Aquesta situació pot arribar a ser especialment preocupant en espais fràgils que requereixen una major protecció de la biodiversitat.

L’any 2012, la junta rectora del Paratge Natural de Poblet va impulsar un pla pilot de regulació de recollida de bolets dins l’àmbit dels boscos públics, tant de Poblet com adjacents. Però la iniciativa sempre quedava encallada en els serveis jurídics de la direcció general de Boscos. Vallvey recorda que va ser durant una visita del llavors conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, quan se’l va convèncer, «i allò que des de la Generalitat se’ns deia que no es podia fer, en dos mesos estava en marxa». Finalment, una ordre del Departament d’Agricultura va regular aquest pla pilot, amb una vigència de dos anys, tot i que després es va anant prorrogant.

El pla afectava unes 3.500 hectàrees: 2.200 del terme de Vimbodí i Poblet, 400 de l’Espluga de Francolí –de bosc del Comú propietat de l’Ajuntament i el Comellat de la Generalitat–, 25 de Prades –de titularitat de la Generalitat a la zona de Mas del Pagès– i 700 a Montblanc –als Plans de Sant Joan, de propietat de la Generalitat–.

Totes les persones que volien collir bolets en aquest indret havien d’abonar un preu. Això donava dret a obtenir un màxim de sis quilos de bolets i la recol·lecció només es podia fer en hores diürnes. I també es contemplaven una sèrie de prohibicions: remoure el sòl, de manera que s’alterés la capa vegetal superficial; el portar o usar qualsevol eina apta per a l’alçament indiscriminat d’humus, com ara falç, corbelles, rastells, aixadells o aixades; i tampoc es podien recollir els bolets que no hagessin arribat a la seva grandària normal de maduresa.

De forma simbòlica, es van posar dos preus. Per als empadronats als quatre municipis de la zona –Vimbodí i Poblet, Prades, Montblanc i l’Espluga de Francolí– es va establir un euro per temporada, i deu per a la resta d’interessats. «Els propis Ajuntaments ens van ajudar en la tasca i allí els veïns demanaven la seva llicència». Al municipi de Vimbodí i Poblet, per exemple, el 17 per cent dels veïns tenia llicència. Aquesta no tenia afany recaptatori. En un any, per exemple, s’aconseguien uns 6.000 euros. Més tard es va treure una autorització diària per tres euros.

Multes no vàlides

Els ciutadans ho respectaven molt, diu el llavors director del paratge natural. Si un era enxampat pels agents rurals, ràpidament anava a l’oficina del parc i es treia el permís. Les sancions que es van posar no tenien validesa administrativa perquè estaven regulades per la Llei d’Espais Naturals Protegits, que no té règim sancionador. En canvi, altres comunitats autònomes –Aragó, Comunitat Valenciana, Castella-Lleó– ho tenen contemplat en la Llei Forestal «i han obtingut bons ingressos».

La idea, diu Vallvey, era que si la iniciativa funcionava a Poblet s’estendria a la resta de Catalunya, «Es va crear una comissió de seguiment i valoració de la prova pilot. Vam començar a treballar i a fer enquestes sobre el grau d’acceptació. El 79 per cent de la població estava a favor de la regulació». Però la qüestió va quedar damunt de la taula, es va deixar de fer «per una manca de ganes i d’interès per part del Departament d’Agricultura».

Ara, la comissió ja ha redactat un esborrany de l’ordre d’ordenació de la recol·lecció de bolets a Catalunya, on contempla tres tipus de llicència –veure requadre superior–. Menys la de micocientífica, la resta tindrien una validesa d’un o cinc anys, i podrà ser renovada. La del petit micòleg serà vàlida fins que es compleixi 14 anys.

La taxa aplicable a la llicència de recol·lector aficionat o esporàdic queda establerta en cinc euros per any o 20 en cinc anys. L’acreditació d’una assegurança individual d’accidents vigent per part del boletaire podrà beneficiar-se d’una bonificació del 15% del preu de la taxa. Aquest tipus de recol·lector haurà de declarar que té coneixements bàsics sobre micologia i que coneix els riscos que té aquesta activitat per a la seva integritat física. Per als menors de 14 anys, es crearà una llicència gratuïta denominada petit micòleg, de caràcter obligatori, i sempre hauran d’anar acompanyats per anar a buscar bolets d’una persona major d’edat amb la llicència vigent. La quantitat recol·lectada pels menors es computarà globalment per al càlcul dels límits de recol·lecció diaris de la persona amb llicència. Aquesta tindrà com a objectiu fomentar des de ben petits la necessitat de tenir una llicència per recollir bolets.

La llicència de recol·lector comercial tindrà una taxa de 60 euros l’any o 250 cinc anys. Per obtenir-la, caldrà ser major d’edat, tenir nacionalitat espanyola, ser membre de la UE o tenir un permís de treball, haver superat una prova acreditativa de coneixements avançats de micologia i tenir una assegurança individual o col·lectiva de responsabilitat civil. A més a més, cal acreditar haver rebut formació en manipulació d’aliments.

Finalment, llicència micocientífica (micòleg) està exempta de taxa. Per tenir-la, cal acreditar la contribució a l’estudi dels bolets, ja sigui com a membre d’alguna associació/entitat micològica reconeguda o, contràriament, mitjançant la presentació del currículum vitae i una petita memòria del treball a realitzar. Es crearà una comissió d’experts que avaluarà les peticions.

Les mides

La mida mínima de recol·lecció serà de quatre centímetres de diàmetre del barret en alguna de les seves orientacions possibles, excepte en alguns casos: els ceps (Boletus gr. edulis) serà de cinc; els peus de rata (Ramaria botrytis, R. flacescens, R. aurea); el diàmetre mínim dels carpòfors serà de set; els rossinyols (Cantharellus gr. cibarius), camagrocs (Cantharellus gr. lutescens) itrompetes de la mort (Craterelluscornucopioides)tindran un diàmetre superior als tres; els fredolics (Tricholomaterreumi T. potentosum) tindran un diàmetre superior al centímetre.

El proper dijous, El pròxim dia 23, tenim la nostra l’Associació Forestal de les Comarques de Tarragona i Boscat tenen una reunió amb la nova directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi de la Generalitat, Anna Sanitjas. Durant la trobada tenen intenció de preguntar-li, entre altres qüestions, per la regulació de la recollida de bolets i què preveuen fer.

Temas

Comentarios

Lea También