Recuperar oficis i tècniques tradicionals des d’un punt de vista de la innovació, i la sostenibilitat. Aquest és un dels objectius de l’Escola de Paisatge que ha nascut a la Conca de Barberà. Ja fa un temps que treballen en tot això, i sempre ho han fet seguint la línia del paisatge de la Conca. Hi treballen diferents entitats de tot el territori, aquelles que fan feina per la preservació del medi ambient, i del territori.
Marina Freixes, membre del Museu de Vida Rural de l’Espluga de Francolí, i una de les persones que està al capdavant del projecte, explica que «la intenció és generar oportunitats laborals, per revertir la falta de població». I és que segons comenta Freixas durant aquests anys s’ha patit un descens demogràfic a molts municipis de la Conca de Barberà, i es vol generar oportunitats perquè la gent jove es quedi al territori, i això mitjançant també amb l’Escola d’Oficis.
Primer de tot, han fet un diagnòstic sistèmic per identificar les palanques per activar el territori. A través d’això, volen conèixer com ha de ser l’ecosistema de la Conca de Barberà. És el punt de partida de l’Escola del Paisatge. És una prova pilot que es fa entre el 2023 i el 2024. A través d’aquesta avaluació volen tenir en compte l’agroecologia i l’alimentació, els recursos naturals, el turisme sostenible i el paisatge, i l’emprenedoria i l’ocupació. Freixes comenta que «hem de saber les palanques que podem activar o aquelles que podem canviar perquè hi hagi transformacions». Amb tot recullen indicadors per veure l’impacte final d’aquesta primera fase. Amb els diferents estudis que realitzin faran cursos, i xerrades, dedicades als sectors, perquè les persones interessades puguin tenir més coneixements, i puguin desenvolupar els seus objectius. La majoria d’ells començaran a la tardor d’enguany, però molts encara estan esperant les dates per concretar-les.
Així doncs, hi haurà un curs de l’ofici de la pedra seca, amb la participació dels Margers de Catalunya, un de rehabilitació energètica d’habitatges amb tècniques i materials sostenibles d’origen local, un d’elaboració de cervesa artesanal, o un altre sobre els olivers els fruiters i la vinya: maneig i varietats. Aquests son només alguns dels exemples, ja n’hi ha d’altres concretats.
Tot plegat es pot fer amb el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, en el marc de les subvencions pel finançament de projectes innovadors per la transformació territorial i la lluita contra la despoblació.
Amb tot Marina Freixes comenta que «es vol ser un ens aglutinador, que tothom pugui treballar des del seu àmbit, amb una perspectiva molt transversal». També pretenen vincular el paisatge amb la cultura, i per això s’estan involucrant entitats diverses, i d’àmbits diferents. A través del projecte també veuen que «es poden renovar oficis que s’estan perdent, i ara podrien tenir molta sortida, perquè hi ha demanda i necessitat». Creuen que fins al moment hi havia una falta de xarxa entre les entitats, i això dificultava «impulsar iniciatives relacionades amb temes locals». El principal objectiu és fixar la població. Que la gent jove es quedi, i per això necessita feina, per tant, que tingui feina estable.
